Aguirre o la còlera taurina

Ja es veia a venir que aquest debat per a la prohibició de les corrides de toros a Catalunya s’acabaria emmerdant de mala manera, vull dir que acabaria embolicat amb la bandera espanyola malgrat els intents de centrar-lo en l’aspecte ètic. Els governs autonòmics del Partit Popular de Madrid i València han agafat el toro per les banyes, el capot i la muleta –en el cas de la presidenta Esperanza Aguirre no és cap metàfora– i volen protegir per decret la festa nacional espanyola. A mi em sembla molt bé, és a dir, m’és absolutament igual què facin els governs de Madrid i València amb els seus toros i les seves festes; si els madrilenys i els valencians hi tenen res a dir, ja ho diran. En canvi, trobo inacceptable i d’una barra colossal que l’anunci, en el cas d’Aguirre, porti com a afegitó la denúncia d’una suposada “falta de llibertats” a Catalunya. La paradoxa és clara: la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid pretén protegir per decret les corrides de toros mentre que a Catalunya la prohibició s’està debatent en una comissió del Parlament donant veu als partidaris i contraris de la prohibició i com a conseqüència d’una Iniciativa legislativa Popular (ILP) que ha recollit més de 180.000 firmes ciutadanes. Però, tant se val perquè ja es veu que del que es tracta és de seguir atiant la catalanofòbia, i la qüestió dels toros és un terreny abonat. Quan el Parlament va aprovar el 18 de desembre iniciar els tràmits de la ILP ja en vaig parlar. L’argument de l’espanyolitat de les corrides de toros no hi havia de tenir res a veure, encara que, de fet, és una excusa que fan servir més els partidaris de mantenir-les que no pas els prohibicionistes. El més positiu fóra que les corrides de toros decaiguessin per falta d’espectadors i s’extingissin soletes. Ara: si hi ha 180.000 persones que es mobilitzen per forçar el debat, endavant. Jo també trobo que són una salvatjada intolerable i penso que abolir-les és un pas més cap a la humanització dels humans. L’apel•lació al fet cultural no fa res més que subratllar els passos que encara queden per fer.