Les hores prèvies

En les hores prèvies a la final de demà de la Lliga de Campions, entre el FC Barcelona i el Manchester United a Roma, és entretingut fixar-se en tota la mena de rituals i comportaments que tenen els aficionats culers –per la banda anglesa deuen ser, si fa no fa i encara que condueixin per l’esquerra, els mateixos. No és ni de bon tros el més important en què ens podem fixar en aquests moments, però és el més curiós segur. Ahir al matí, a la tertúlia de El món a RAC1, del Jordi Basté, amb el Toni Brosa, l’Enric Bañeres i el Miguel Rico, en vaig tenir un tast molt aproximat a través dels correus electrònics i trucades de molts seguidors. Potser la recepta de més èxit, per a guanyar de manera garantida i científicament provada, és posar tota la plantilla del Manchester United, la foto s’entén, al congelador, per a deixar-los glaçats. Jo conec una família que fa anys que fan el mateix: a cada partit que miren per la televisió, fan tota la parada amb les tovalles, bufandes, etc., que mantenen mentre el partit va bé; ara, si es torça, ho endrecen tot i no ho tornen a treure fins que torna a rutllar. A mi, la veritat, és que totes aquestes manies o supersticions, d’abans, durant o després dels partits, sempre me les he mirades amb un punt d’incredulitat. Se’m fan difícil d’entendre. I per això em penso que més que creure’s de veritat que portar una bufanda o una altra o cap, o fer una qualsevol collonada d’aquest tipus, el que succeeix és que les persones, per a fer-nos passar els nervis i l’estona sense tornar-nos encara més ximples, ens empesquem tota mena de rituals. Els esportistes també fan moltes rucades abans de les competicions. I em sembla ben bé el mateix, que els van bé per a concentrar-se i mantenir el punt de tensió necessari per a afrontar el partit o la cursa. Són rutines que donen confiança i seguretat, que són útils per saber que s’ha fet tot el que calia abans de l’hora de la veritat. Ara: per sort, el resultat de demà no depèn de cap ximpleria que jo pugui fer o deixar de fer. De manera que em vestiré com bonament em plagui i faré el que toqui i calgui.