dilluns, 4 de maig del 2009

Exhibició, pallissa i Lliga al sac: Guardiola

Ahir, em va semblar que no era el moment d'anomenar ningú, més enllà dels quatre jugadors (Henry, Messi, Puyol i Piqué) que van fer els 6 gols al Reial Madrid, dissabte a la nit, al Santiago Bernabéu. El resultat de 2 a 6, la transcendència d’una victòria tan espectacular i insòlita, que ha quedat gravada per sempre més a la memòria col·lectiva culer, té tanta força per ella mateix, que la reflexió més immediata no podia consistir ni en l’anàlisi tàctica del partit ni en la valoració dels mèrits individuals de ningú. Es tractava de valorar el significat d’un triomf d’aquesta magnitud, pel guarisme del marcador final i per la colossal i rotunda superioritat del Barça sobre el Reial Madrid. Però avui, amb les sensacions viscudes –en el meu cas, a la Penya Barcelonista de Calaf i Comarca, amb més de cent persones atapeint el local– païdes, trobo que és just valorar el treball que des del dia en què va ser confirmat com a futur nou entrenador del primer equip del FC Barcelona, i probablement des de força setmanes abans, Josep Guardiola ha fet per a redreçar la situació futbolística del club. Al llarg de la temporada hem destacat ja la feina del tècnic català en la recuperació de la rutina de l’esforç i el treball diari en els entrenaments i fora dels entrenaments –l’entrenament invisible que és gairebé tan important com l’exercici i la pràctica física– i d’haver traslladat aquest mateix sacrifici als partits oficials i durant els 90 minuts de joc. Feina i persistència per a imposar l’enorme qualitat dels seus jugadors. I avui em sembla just ressaltar també dues altres qualitats almenys que portaran l’equip a guanyar la Lliga. La primera, la planificació excel·lent: la plantilla ha arribat al moment decisiu de la temporada amb un estat de forma magnífic; és cert que les victòries donen força suplementària, però aquest és un tòpic que sense treball darrera rarament es compleix. I, la segona, la capacitat tàctica que ha demostrat Guardiola i que dissabte va ratificar amb un plantejament intel·ligent amb què va superar el suïcidi tàctic de Juande. Guardiola ha treballat molt i ha treballat molt bé.

9 comentaris:

Un Crit Valent! ha dit...

Hola Jordi:
Davant de l'exibició del dissabte només cal dir GRÀCIES BARÇA...

PBCALAF I COMARCA ha dit...

La Penya Barcelonista de Calaf de Calaf i comarca, va disfrutar de l'ambient de les grans ocasions. El local, com bé dius, atapeït, amb més de 70 persones apuntades a la butifarrada prèvia, amb més de 100 persones veient el partit, amb l'Edgar, vicepresident de la penya i ex DJ del pub Skandol -alter ego de la penya- punxant, després de cada gol, l'himne i altres cançons tradicionals com una que fa referència a la ciutat de l'equip rival en flames ( ja sabeu quina vull dir...)
No sé si et vam deixar treballar amb la tranquilitat necessària ja que la eufòria ens va desbordar, però vist el joc i resultat no podia ser d'una altra manera.
Per acabar i parafrasejant un destacat soci de la nostra penya, la butifarra bona no ens la vam poder menjar...

CASTE ha dit...

hola Jordi, quand amb l'1 a 0 al marcador amb vas comentar, que seria un festival del barça. venin de tu m'ho vaig creure pero no m'ho esparava fins a tal punt. ets un crac. visca el BARÇA

jaume el noi ha dit...

Una part de la família vem veure el partit des de Colliure, juntament amb una bona colla de culés. Us puc assegurar que va ser una "soirée" inoblidable. "Pas que s'oblida això"

Jordi Badia ha dit...

@ Un crit valent
Gràcies és el que els aficionats culers li deien a Johan Cruyff després del 0 a 5 del Bernabéu del 1974 quan se li acostaven a felicitar-lo. A ell li va sorprendre perquè s'esperava que li donessin l'enhorabona.
En aquella època, aquell "gràcies" tenia una gran càrrega política i nacional evident. Simbolitzava tota l'opressió a què el catalans -i molts espanyol també- i els culers estaven sotmesos.
Jo em pensava que aquesta vegada seria més oportú l'enhorabona. Però, potser, encara no és hora.

Jordi Badia ha dit...

@PB Calaf i Comarca.
Va ser un plaer. Tant, que molt probablement diumenge repetirem; celebrar el títol amb vosaltres serà un goig extraordinari, malgrat que la meva fredor sigui més exagerada que la de l'Iniesta del Crackòvia.
I pel soroll, no hi fa res; a vegades, les redaccions dels diaris són pitjors!
Per cert, digues-li al destacat soci que tenia tota la raó del món, malgrat que la butifarra d'abans va ser sensacional.

Jordi Badia ha dit...

@ Caste
He, he. És que us vaig veure tan neguitosos, que vaig pensar que així us calmaria una mica. Va ser un cop de sort perquè això del futbol és imprevisible. De tota manera, és cert que molt aviat es va veure que Guardiola li havia guanyat la partida tàctica a Juande, que havia plantejat un suïcidi mirant de jugar de tu a tu al Barça (sense Guti al mig per posar-hi una mica de criteri), posant la defensa gairebé al mig del camp, i que si no rectificava alguna posició i seguia deixant lliure Messi, n'acabarien tenint un fart.

PBCALAF I COMARCA ha dit...

1.- No cal que digui que la penya és casa vostra.El plaer serà nostre si diumenge podem celebrar el títol tots junts.
2.-Quan amb l'1 a 0 ens vas comentar que no patíssim que seria un festival blaugrana varem assentir, per respecte, però de primeres vaig pensar que o erets un visionari, o que la butifarra no t'havia sentat massa bé...he,he,he....
Després varem veure la realitat, que de futbol "hi plegues" bastant més que tots nosaltres, simples aficionats.
i 3.- Efectivament, la butifarra de Calaf va ser esplèndida, i l'altra, la de Madrid,....també!
Quan el vegi li diré.

Anònim ha dit...

T'HA AGAFEMT LA PARAULA PER DIUMENGE, JA TENS LA CADIRA GUARDADA I PUNT. FINS DIUMENGE