La feina ja estava feta

El partit contra l’Osasuna no tenia cap mena d’interès per als jugadors del FC Barcelona. Pels navarresos sí, perquè s’hi jugaven les poques opcions de salvació que tenen. Per a l’Eto’o, també, perquè lluita pel Pichichi i la Bóta d’Or. I pels culers que han anat al Camp Nou, de l’únic que es tractava, suposo, era de participar en els actes de celebració del títol de la Lliga espanyola i per a acomiadar la temporada a l’Estadi. Tot això s’ha observat en un partit que més que un tràmit ha estat una nosa. I que ha demostrat una vegada més que les festes programades fan de mal celebrar. El barcelonisme, aquesta Lliga, ja l’ha celebrada almenys dues vegades, quan la va guanyar de fet al Santiago Bernabéu, i la jornada passada quan el Reial Madrid va perdre al camp del Vila-real i va fer el Barça campió matemàticament. Per a l’Osasuna, la victòria aconseguida (0 a 1) li és vital per seguir viu, però com que els seus rivals també ho han fet, s’ho haurà de jugar la setmana que ve contra el Reial Madrid. I per a l’Eto’o, que em sembla que només ha fet una rematada a porta en tot el partit, la jornada ha estat nefasta perquè Forlán, de l’Atlètic de Madrid, ha fet tres gols i ara mateix és Pichichi i Pilota d’Or, amb dos gols d’avantatge. L’únic positiu és que el camerunès no es deu haver cansat gaire de cara a dimecres. Ara: tots aquests protagonistes a priori del partit han quedat completament tapats per l’àrbitre Rubinos Pérez. L’home no se li ha acudit res més que expulsar Marc Muniesa, un noi juvenil de primer any, de setze anys, que debutava amb el primer equip per una entrada forta, sí, però que ni era de vermella directa ni era oportuna. També ha expulsat Guardiola per, segons el que s’ha vist per la televisió, comentar-li que era “un fenomen”. És clar, a l’àrbitre li ha dit de tot tothom i el públic li ha dedicat una mocadorada d’una durada, intensitat i participació insòlita. M’imagino que demanar als àrbitres que pensin, com va fer-li notar Xavi, és demanar un impossible. No hi ha res a fer. Complicar-se la vida en un partit com aquest és d’una incompetència fascinant.