dimecres, 6 de maig del 2009

I avui, el Chelsea

Les prèvies dels partits són molt arriscades. Són un terreny propici per a espifiar-la. No només en els pronòstics, que ja es té la prudència de no fer-los. Sinó, en general, d’una manera absoluta. L’excusa més emprada és afirmar que un partit de futbol és com un meló i que ningú pot saber com sortirà. Hi ha una part de veritat en aquesta afirmació perquè hi intervenen factors incontrolables: una expulsió, un gol als primers minuts, etc. Però, en el fons, no és ben bé així. El futbol té el seu propi llenguatge. Comprendre’l només és a l’abast d’uns quants escollits, això sí. La resta, practiquem un si l’encerto l’endevino que ens serveix per anar tirant. I doncs què? De manera que ara direm que la victòria de dissabte al Santiago Bernabéu, pel 2 a 6 és clar, però sobretot perquè deixa el títol de Lliga enllestit, haurà donat al FC Barcelona un percentatge més alt de probabilitats de superar aquesta nit el Chelsea, en el partit de tornada de les semifinals de la Lliga de campions. Hi ha el factor d’eufòria, de l’autoestima i la confiança guanyades per l’exhibició de dissabte. Però aquests són sentiments que si no es controlen bé, si no se saben portar de la manera adequada, poden acabar jugant una molt mala passada. També hi ha l’efecte que la golejada al Reial Madrid haurà provocat entre els jugadors del Chelsea, tot i que també haurà fet que vagin molt més en compte encara. No, si dic que les probabilitats del Barça de superar les semifinals han augmentat sensiblement respecte les que podia tenir dimarts passat, després del 0 a 0 del Camp Nou, és perquè haver-se tret de sobre el pes de la Lliga espanyola haurà alliberat els jugadors de la tensió que els suposava la possibilitat, per mínima que fos, de sucumbir un altre any, el tercer consecutiu, a la pressió del Reial Madrid. Amb la Lliga al sac, l’equip ja no té urgències. L’any no acabarà en blanc. L’excel·lent temporada que estan fent ja té un premi major. El que els queda, la Lliga de campions i la Copa del Rei, no és ara una necessitat inexorable sinó un repte fascinant.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Jordi, saps alguna cosa del blog de l'Àlex Santos?

Anònim ha dit...

Hola Jordi, es guanyi o es perdi avui, jo crec, que el que el BARÇA ens a donat aquest any , amb joc i golejades no ens ho havia donat ni el gran dream team,.I el treball i entrega dels juguedors a estat magnific. una abraçada

Jordi Badia ha dit...

@ anònim primer
L'ha tancat. NO he parlat amb ell, encara, però m'han dit que ha explicat que ha tingut alguns problemes, amb els comentaris, i ha decidit tancar-lo. Però ho sé per tercers, no d'ell directament.

jaume el noi ha dit...

Premià tremola, i això que no ha sigut la final. Visca Iniesta, el noi de la "testa envarada". Finalment el sopar sen's ha posat a lloc. Bona nit.