Generació 92

Confesso que he tingut la temptació de titular aquest article Generació Dream Team. Però, d’una banda, he pensat que no seria del tot precís. I, d’una altra banda, he suposat que un encapçalament d’aquesta mena donaria a entendre que suggereixo un fil de continuïtat entre el Barça que va engendrar Johan Cruyff com a entrenador i el Barça que avui lidera des de la banqueta també Josep Guardiola, el capità d’aquell Dream Team i que, en conseqüència, es generaria una prevenció que no pretenc ni molt menys desitjo. Perquè no és ben bé això el que vull significar. Utilitzant el terme generació, vull fer esment del barcelonisme en el seu conjunt, no només dels integrants de l’equip o, una mica més extensament, del club. Per a mi, la transformació més substancial que es va produir en aquella primera meitat dels anys 90 va més enllà de les quatre Lligues espanyoles consecutives que es van assolir i la primera Copa d’Europa, i es refereix al canvi que es va operar en la manera d’encarar les competicions i els partits. Vull dir que el caràcter de club perdedor amb què el barcelonisme havia arribat a començaments dels 90, i que s’havia forjat de manera implacable durant la llarga travessia que arrenca a la final de Berna i discorre pels anys de foscor dels 60, 70 i 80, només il·luminats per cops de geni puntuals i efímers, va capgirar-se definitivament amb aquells títols, especialment amb les tres lligues guanyades a l’última jornada, i amb el triomf a Wembley que trencava el malefici de la Copa d’Europa. No dubto que aquella transformació va ser possible perquè l’autoestima del país havia pujat considerablement amb la concessió dels Jocs Olímpics i perquè, de fet, les noves generacions poc compartien la resignació amb què el barcelonisme semblava acceptar el seu mal fat. De la mateixa manera, observant avui el comportament dels jugadors de Guardiola però, sobretot, veient la confiança amb què l’afició encara els partits, penso que aquell caràcter guanyador perdura. Perquè no només pot ser fruit del bon joc de l’equip. Ha de ser una actitud col·lectiva sòlidament arrelada.