dissabte, 9 de maig del 2009

Elogi de la directiva

Avui fa un any, els socis Oriol Giralt i Christian Castellví van presentar una moció de censura contra el president del FC Barcelona, Joan Laporta, i la seva Junta Directiva. El van presentar, segons van dir aquell mateix matí de divendres als periodistes que havien anat a cobrir la notícia, “en nom d’un grup important, no de quatre amics de taverna”. El dimecres, el Barça havia caigut 4 a 1 al Santiago Bernabéu, després de fer el passadís al Reial Madrid, que ja era campió de la Lliga, i de donar una imatge deplorable.
Tot el que ha passat des d’aquell 9 de maig del 2008 mou a la reflexió. No obstant, només pretenc aportar un parell d’idees que, de fet, repeteixo molt sovint. Que les coses anaven pel pedregar, la Junta Directiva ho va veure clar la tardor del 2007. A l’estiu s’havia decidit fer confiança al cos tècnic i a la plantilla; però tots els propòsits d’esmena que van fer uns i altres van quedar en no res. De manera que des de començaments del 2008, es va començar a treballar per evitar que la temporada següent, l’actual, pogués passar res de semblant.
Vull dir que l’extraordinària temporada que els barcelonistes estan vivint, i tots els títols que probablement celebraran d’aquí al 27 de maig, són mèrit de l’entrenador Josep Guardiola i el seu equip tècnic i dels jugadors. Però que, prèviament, hi va haver un dia en què la Junta Directiva va dir que ja n’hi havia prou i que calia donar un tomb. Des del president Joan Laporta al vicepresident esportiu Marc Ingla, passant pel secretari tècnic Txiki Begiristain i tots els directius que van intervenir de manera més o menys directa en aquell procés de foc nou, van treballar per a que el que avui viu el barcelonisme fos possible.
I vull encara dir, perquè massa vegades s’oblida, que tot el que s’ha aconseguit fins avui i tot el que encara es pot aconseguir té un mèrit extraordinari perquè no només és fruit del talent dels jugadors i els tècnics, sinó que ho és, a més a més i sobretot, de l’esforç, del treball i del sacrifici. I que, mirant l’any transcorregut, recordem que només parlem de futbol.