dissabte, 14 de març del 2009

Només són entrenaments

Des de fa unes quantes setmanes, les escuderies de Fórmula 1 estan fent els seus entrenaments de cara a l’inici del campionat. Aquests entrenaments s’han convertit d’un temps ençà en una mena de gran premis en petit. Vull dir que el seguiment mediàtic que se’n fa és gairebé el mateix que si es tractés d‘una cursa oficial. Ja comprenc que ha de ser així. Els equips i els seus patrocinadors inverteixen molts diners i esperen el retorn publicitari corresponent. Ara: el que ja no tinc tan clar és que la informació hagi de servir per a arribar a cap conclusió que serveixi per a preveure com anirà la temporada, quins equips seran davant i quins feina tindran per acabar les curses. I, no obstant, moltes de les lectures van en aquest sentit.
Si haguéssim de fer cas del que s’ha vist en els entrenaments duts fins ara, hauríem de concloure que el campió del món vigent, Lewis Hamilton, tindrà molt complicat reeditar el títol perquè els McLaren han tingut tot tipus de problemes i estan fent temps impropis del seu potencial. Els Ferrari tornaran a ser uns ferms candidats al títol, potser els principals favorits, i amb els BMW com a rivals més forts. I Fernando Alonso amb el seu R – 29 encara susceptible de millora protagonitzarà un retorn a la lluita pel campionat. La sorpresa de l’any serà per a la nova escuderia Brawn GP, hereva de l’extinta Honda.
És clar, ja es veu que aquesta anàlisi, certa a partir del que ha succeït en els entrenaments fets fins avui, falla per alguna costura. I és que els entrenaments només són entrenaments, proves que serveixen a les escuderies per a posar a punt el cotxe i els materials i en què els temps són mirament indicatius i no pas significatius.
Jo m’imagino que aquest afany per a voler anticipar el resultat, de voler saber què succeirà d’aquí a uns mesos, qui serà el campió, té molt a veure amb la necessitat de seguretat que experimentem les persones. Ens costa acceptar que el risc és part inherent del fet de viure. A mi em sembla que aquest afany d’avançar-se als fets ens impedeix molts cops gaudir del present.