dilluns, 2 de març del 2009

Això serà molt llarg

Segona derrota consecutiva del FC Barcelona a la Lliga, anit per 4 a 3 contra l’Atlètic de Madrid, en un partit boig, amb moltíssimes ocasions a una i altra porteria, però més per les errades individuals i la falta de control del joc, que no pas pels encerts dels davanters. Com que el Reial Madrid va guanyar al camp de l’Espanyol dissabte (0 a 2), ara la diferència és de 4 punts i vol dir que en les darreres tres jornades l’ha reduïda de 8. La situació del Barça és encara bona, no només a la Lliga, també ho és a la resta de competicions; dimecres a Mallorca es pot classificar per la final de la Copa del Rei i la setmana que ve haurà de certificar l’accés als quarts de la Lliga de Campions al Camp Nou, davant de l’Olympique. Ara: la dinàmica ha canviat i el més complicat serà mantenir l’estat anímic de tots els estaments del barcelonisme en un punt òptim per a no espifiar-la.
Dijous, el periodista i exatleta Martí Perarnau analitzava a les pàgines del Sport la preparació física que han programat els serveis tècnics blaugranes. Era una anàlisi rigorosa. La seva conclusió és que els blaugranes assoliran el millor estat de forma al març i ja no el deixaran fins a final de temporada. Per a Perarnau, els problemes que té l’equip aquestes darreres setmanes es deuen a qüestions tàctiques, d’incompliments de les responsabilitats de cadascú al camp, i no pas físiques. No obstant, com que també explica que la càrrega de treball havia augmentat, aprofitant que no hi havia partits entre setmana, es pot deduir que físicament l’equip ha baixat, com fa la impressió. La mateixa conclusió, que el millor estat de forma l’assoliran ara, ho confirma. No és que l’equip estigui cansat, però sí més lent.
Els blaugranes mantenen intactes les possibilitats, però l’estat d’ànim ha canviat. Hi ha dos factors que ho expliquen: primer, el contrast amb l’alt nivell assolit els primers mesos de la temporada i, segon, el pes d’una herència feixuga de carregar per a un projecte nou. Per a l’equip, la clau torna a ser poder-se’n aïllar.

3 comentaris:

Eduard Padró ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eduard Padró ha dit...

Coincideixo amb en Jordi Badia, l’estat d’ànims és basic en l’esport i sobretot a l’elit on a vegades la diferència entre el primer i el segon són petits detalls. Si ens classifiquem sense massa problemes per la final de la Copa i fem un partit seriòs a l'estadi amb l'Atletic de Bilbao, la moral pujarà i encararem bé la tornada de la Champions. El que tampoc crec que s’aguanti es l’estat de forma del nostre perseguidor a la Lliga, no em crec que aguanti dotze partits més a aquest ritme, la davallada fruit de la improvisació de la seva temporada no ha de trigar gaire.

Lenny ha dit...

Bon dia,

Crec sincerament que certificant la classificació cap a la final de Copa a Mallorca i retrobant-nos amb la victória a la Lliga contra el Athletic podem agafar aire i encarar el que queda de Lliga i Champions.

Crec que la clau - en Lliga - es arribar al partit del Bernabeu mantenint el marge de dos partits de distáncia. Llavors es podrà dir que si ells no guanyen, ho tindrán molt cru i la presió agafará altre vegada el pont aeri, amb l´afegit que amb ells només els hi quedaría això - si no guanyen a Anfield - i nosaltres tindrem 3 caixes a obrir. A alguna tocará premi.

Ánim i Visca el Barça.