diumenge, 29 de març del 2009

El factor humà

Fa dies que tinc ganes de parlar del llibre del periodista anglès John Carlin El factor humà. Tot i que els fets que descriu són de fa uns quants anys i prou coneguts per les persones que van interessar-se per la fi de l'apartheid a Sud-àfrica a mitjans dels 90, el llibre té un interès notable. És un relat de com Nelson Mandela, el líder del Congrés Nacional Africà (CNA), la força política de la majoria negra, des de la presó estant, va aconseguir, a través de les relacions personals que va anar establint amb els seus carcellers, primer, i amb els dirigents blancs del país, després, esquerdar l'apartheid i com el futur primer president de la Sud-àfrica postapartheid va veure la importància que tindria per al país que la majoria negra s'impliqués amb l'equip nacional de rugbi, l'esport dels blancs, que el juny del 1995 havien de disputar la Copa del Món a Sud-àfrica mateix.

Sovint, afirmem que el més important d'un país són les seves institucions. I és cert. Ara: a voltes, les persones, determinades persones d'un carisma i talent excepcionals, són capaces de capgirar, o bé accelerar, el curs de la història. L'any 1995, era clar que l'apartheid tenia els seus dies comptats. La política de segregació racial sud-africana no podia anar gaire més enllà. La pressió internacional, exercida a través d'un bloqueig força general i ampli, començava a donar els primers resultats. Que el 1989 hagués caigut el Mur de Berlín havia estat providencial perquè la por a una Sud-àfrica comunista -la ideologia primigènia del CNA- s'havia esvaït. Tanmateix, el rol de Mandela va ser fonamental perquè, d'una banda, va accelerar-ne el trencament apaivagant els temors dels blancs a un govern de majoria negra. I, d'una altra banda i molt més fonamental encara, va saber desactivar els extremistes d'ambdós costats per evitar una guerra civil i, ajudant-se del rugbi, respectant els símbols blancs i convertint-los en símbols de la nova Sud-àfrica multiracial, va cohesionar el país de manera definitiva.

El llibre s'hagués pogut titular perfectament El factor Mandela.