dimarts, 10 de març del 2009

I ara, Guardiola president

L’última carallotada que ens hem empescat els culers és parlar de Josep Guardiola com a futur president. Encara no ha acabat de completar la seva primera temporada com a entrenador del primer equip i ja el situem al capdamunt del club. A vegades, n’hi ha per llogar-hi cadires. A mi em sembla que si volem ser un club seriós, és a dir, amb uns dirigents que estiguin per la feina de governar el club i representar-lo com cal, una premsa que faci prevaldre el seu vessant professional per sobre del d’aficionat i una afició que estigui al costat de l’equip sense els alts i baixos emocionals que tant de mal fan, un club en què tothom estigui al seu lloc i es comporti segons el que li pertoca fer, hauríem de deixar-nos estar de segons quines frivolitats.
Jo ja comprenc que si la qüestió de Guardiola ha aparegut, ni que sigui com un divertiment sense importància ni malícia, deu seu perquè en el club es detecta alguna mancança que la figura de l’actual entrenador es creu que pot corregir. Això ja ho entenc. I és precisament per aquesta raó que em sembla que aquest tipus de bestieses ens les hauríem d’estalviar.
És clar que, fet i fet, també es fa complicat esperar que els culers ens comportem altrament vist com solen anar les coses de menjar en el conjunt del país. Catalunya ha tingut una llarga i profitosa tradició de premsa satírica que va encertar a definir-lo com al país del sidral. No sembla que la situació hagi canviat gaire. Si de cas, ho ha fet a pitjor. Políticament, cada vegada tenim un país més prim. La política ha esdevingut un ofici que té com a principal tasca conquerir el poder i conservar-lo. I la tradició satírica continua tan viva que qui sap si no ha esdevingut el més seriós que s’hi fa. Ara: així, només podem aspirar a tenir un país de fer riure.
És aviat per a parlar de les eleccions del 2010. Tanmateix, després dels dos intents fallits de superació del nuñisme, truncats per raons diferents, fora bo aturar la inèrcia deixada. Les properes eleccions haurien de servir per acabar amb totes les misèries que ens aclaparen.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

m'ha agradat això del país de fer riure

el barça està millor, però, fem riure però almenys també guanyem títols, i cada vegada més sovint

Lenny ha dit...

Estic d´acord amb Laporta amb que en Pep sería un digne president, i encara més d´acord amb tú en que es aquesta una senténcia inoportuna, gratuïta i poc seriosa.

A vegades penso que en Laporta es l´Eto´o fet executiu. Va per impulsos i te un ego incontrolable, però sol aconseguir el que es proposa.

Anònim ha dit...

Bon dia Lenny,
Estic molt d'acord amb tu, però no crec que en Guardiola es vulgui aliniar massa amb en Laporta.
Segons comenten és el contrari, que se n'aparta tant com pot.

Jordi Badia ha dit...

@ Lenny
Discrepo. No perquè no pensi que el Pep podria ser un bon president, sinó pel que dius després, que és inoportú.
Amés, no sabem ni si ho vo ser ni què pretendria fer com a president. Dues qüestions mínimesper a saber si ho pot ser. A mi em sembla que ens hem d'acostumr a valorar la gent més pel que proposa i fa que pel que diu i no tant per la impressió que ens causa.
En Pep, com a entrenador, té un comportament excel·lent. Més enllà, no ho sabem ni és moment de plantejar-nos-ho.

Jordi Badia ha dit...

@ tots
Per cert, que en l'article no he comentat un fet i és que Josep Guardiola no pot ser president fins a dos anys després d'haver estat vinculat laboralment al FC Barcelona. És una de les condicions per a ser eligible que hi ha fixades a l'article 36è dels Estatuts del FC Barcelona.
És una evidència que m'imagino que tots els qui parlen de Guardiola com a futur president ho tenen en compte. Però, per si de cas, m'estimo més recordar-ho.

Anònim ha dit...

Deixem les coses com estan, i tothom al seu lloc.
En Pep, ho està fent bé d'entrenador i el que hauriem de pensar és que si estigui tant de temps com vulgui, al menys mentre l'equip funcioni, és clar, que ja sabem com funciona això del futbol.
No crec que ara mateix, ni en els propers anys, tingui intenció de ser el President del Barça. Però si acaba de començar la seva vida d'entrenador!!!!
Quina ruqueria.