Vol de perdiu

Abans no arribi l’octubre i, a partir del Pilar, els caçadors delmin la poca i gens variada fauna d’aquest país, és agradable ensopegar pels camins que ens menen al poble amb alguns dels seus exemplars. D’entre tots ells, el més contradictori és la perdiu. És un ocell bonic, d’una gamma cromàtica variada i sorprenent. De mena gregari, el més normal és veure’l avançar tentinejant amb una colla de petits maldant per seguir la mare. Caminen cofois, amb el coll estirat i el pit enfora.
És un ocell contradictori, deia, perquè la imatge que dóna no és la que s’espera a partir del seu comportament ni la que sembla anunciar-nos amb el posat de milhomes. És espantadís, com gairebé tots. Així que intueix perill, comença un campi qui pugui i l’estol queda desfet en un moment.
Tanmateix, aquesta no és la contradicció més decebedora. Quan et quedes més desenganyat és quan veus la perdiu volar, o provar-ho. D’un ocell tan pagat de si mateix n’esperes un vol convençut, d’una certa continuïtat i alçada de mires; creus que serà capaç de fixar-se un objectiu on parar i aguantar l’envit fins a arribar-hi. I, no obstant, tot just si la veus maldar per mantenir-se suspesa a l’aire. Llavors s’entén que la perdiu només vola per instint, perquè és ocell. Ho fa amb un aleteig nerviós, maldestre, tècnicament molt pobre. És un vol sense ambició, definitivament.
Demà s’exhaureix el termini per al desplegament de l’Estatut. També demà, el govern català i CiU escenificaran a la conselleria d’economia el seu rebuig per l’incompliment dels acords per part del govern de l’Estat. N’han dit front de país. I també prepararan l’estratègia a seguir a partir de la tornada de vacances per aconseguir el finançament i els traspassos fixats a l’Estatut. És d’agrair aquesta actitud de fermesa del govern i el primer partit de l’oposició. Tant de bo s’hi afegeixi el PPC.
No obstant, aquests dies no puc deixar de comparar els nostres polítics i dirigents amb aquestes perdius de vol escarransit i tràgic.