Ara que em torna la veu

Durant els cinc anys que he estat director de comunicació del FC Barcelona, he gaudit com a periodista d’un privilegi doble. Essent responsable dels mitjans de comunicació del club, he hagut de marcar-ne la línia editorial; vol dir que he escrit amb força regularitat. I he estat a l’altre cantó del mostrador, a la cuina de la notícia. L’experiència ha estat extraordinària. Amb tots els moments dolents que hi ha hagut. Perquè entenc que m’haurà enriquit professionalment i personal. El repte que se’m planteja a partir d’ara és saber aprofitar el que he viscut.
Però, al capdavall, un periodista és la seva firma. I jo em considero periodista. Sentia que ara era el moment de recuperar la veu i he fet el pas de tornar a l’altre cantó sense dubtar. Com a director de comunicació he escrit sempre el que he cregut. Ningú m’ha imposat cap idea o cap opinió. No obstant, és obvi que parlar en nom del club té els seus condicionants.
Sé que vaig ser un periodista incòmode quan era a l’Avui. Incòmode per a alguns, és clar. I sé que he estat un director de comunicació incòmode per als directius del club. També per a alguns. Perquè acostumo a dir el que penso. Sempre procuro estar d’acord amb les meves opinions. I a vegades, crec que massa sovint, la gent prefereix que se’ls digui allò que volen sentir. Entenc que aquesta pot ser l’estratègia d’un consultor o d’un assessor, per a tenir content el client, però no la d’un periodista. Esdevenir incòmode no ha de ser la finalitat, ni ha de ser un mitjà per tenir audiència, en tot cas ha de ser la conseqüència inevitable d’exercir el periodisme amb llibertat.
Crec que la meva trajectòria professional em dóna un cert caire de periodista tot terreny. Hi haurà, doncs, informacions, anàlisis i opinions sobre l’actualitat en general, tot i que, inevitablement, els esports i el FC Barcelona hi seran predominants.
Comença una aventura que sé que serà apassionant. Espero que sigueu molts els qui m’ajudeu a fer el camí. Un periodista només té el seu nom, i els seus lectors és clar.