dilluns, 25 d’agost del 2008

Pequín 08: reflexió final

La Xina ha organitzat uns Jocs Olímpics “excepcionals”, segons el president del COI, Jacques Rogge. Segurament, no han estat els millors jocs de la història, la fórmula amb què Juan Antonio Samaranch clausurava l’esdeveniment i que només va estalviar-se a Atlanta, l’any 1996. I, de fet, han estat tan “excepcionals” que és lícit preguntar-se si no ha estat precipitat concedir-los-hi.
La Xina havia d’organitzar uns Jocs tard o d’hora. A Occident l’interessa que el gegant asiàtic, amb 1.300 milions de persones, s’acosti als seus estàndards econòmics i socials. La Xina s’ha mostrat al món i el món ha vist detalls que no li han agradat. I és lícit que es pregunti si no ha estat un error donar-los una oportunitat d’aquesta magnitud. Els Jocs Olímpics són una fórmula moderna d’homologació política i la Xina encara suspèn en força criteris.
Analitzar la Xina a partir dels paràmetres occidentals és un error. La Xina és una realitat molt complexa. És aquesta complexitat la que l’ha fet viure aïllada fins fa ben poc i que l’ha mantingut al marge de tota influència estrangera. Al contrari, tots els intents de conquesta, fos física o espiritual, han fracassat i els seus promotors o bé han desistit o bé han estat sinitzats.
Ara la Xina s’obre al món. No ho fa ni tan de pressa ni exactament com voldríem. I el que veiem no ens agrada del tot. Ningú sap com acabarà perquè la Xina no s’havia obert mai. Però és un moviment inexorable. Els dirigents xinesos ho saben de fa temps i la seva preocupació és controlar-lo. L’única cosa que és segura és que quan el moviment s’hagi completat, la Xina no serà exactament igual, però el món tampoc.
Esportivament, Pequín 08 es recordarà per les 8 medalles d’or de Michael Phelps, les 3 d’Usain Bolt i la final de bàsquet entre els Estats Units i Espanya. Per als més erudits quedaran els doblets en 5.000 i 10.000 metres dels etíops Tirunesh Dibaba i Kenenisa Bekele, dues gestes que van als llibres d’història. I, també, pel gran salt xinès que l’ha dut a liderar el medaller.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Jordi: si els JJOO han estat increibles, no ho sé si han estat els millors!!?? que els d´Atenes segur que si, però Sydney i la llunyana BCN, van marcar una pauta. El que si és cert que com cada Olimpiada es creen, gràcies funamentalment els mitjans de comunicació, mites, herois, idols... a part dels esmentats, hi ha getn com el francés Absalon,(btt) com l´amic Joan Llaneras,(pista) com el gallec Cal(piraguisme) o els vascos Iker i Xabi (vela 49)... que coleccionen metalls, aquests últims són gent de casa,que personalment els del sector del periodisme prefereixen omplir-se la boca, els diaris i la TV dels de fora!!! Sense tenir en compte que vivim en un país amb una greu enfermetat: MEDALLITIS!!! i que la diferència entre un esportista i un bon esportista és estar en uns JJOO, i no com a públic!!! cuida´t crack!!