divendres, 15 d’agost del 2008

Un problema de cultura (1)

El nedador del CN Sabadell, Aschwin Wildeboer, se n’anirà a Austràlia perquè està cansat d’entrenar-se al costat de nedadors ocasionals i de curset. Wildeboer ha estat l’únic finalista de la delegació espanyola als Jocs de Pequín, en els 100 metres esquena. La nedadora de Palma de Mallorca, Melanie Costa, també se’n va, en el seu cas als Estats Units. Costa té el rècord d’Espanya dels 200 lliures i marxa perquè no troba prou competència en els seus companys d’entrenament. Wildeboer i Costa faran avui el que fa uns anys van fer Santiago Esteva i Sergi López.
Una conclusió apressada ens faria dir que en 40 anys, des que al 1968 el sabadellenc Esteva va emigrar als Estats Units per a entrenar al costat de Mark Spitz no ha canviat res a la natació catalana i espanyola. I no és cert. Avui, els nedadors d’aquí disposen dels mateixos recursos que els seus rivals pel que fa coneixements, entrenadors, instal·lacions... si de cas, l’única diferència –i, certament, no menor– és la facilitat amb què en alguns països es pot compaginar l’esport d’elit amb els estudis. Les universitats nord-americanes són l’exemple més reeixit.
No obstant, hi ha d’altres raons menys evidents darrere d’aquest estancament en què ha caigut l’esport català i espanyol, no només la natació, i que s’està posant de manifest en aquests Jocs Olímpics. Catalunya és un país en què hi ha molts clubs de natació amb excel·lents instal·lacions i que sempre han tret bons nedadors. Atletes que, tanmateix, no han acabat de pujar el graó que els falta per a situar-se de manera habitual en les finals de les grans competicions.
El problema de fons és la manca de cultura esportiva del país. Hi ha ocasionals esportistes de sofà i aficionats al futbol, i dirigents sempre a punt per fer-se la fotografia amb el guanyador i apropiar-se d’un tros de medalla. Valoren el rècord, el gol o la filigrana i prou, i perquè són mèrits evidents, però ignoren tot el que de dificultat hi ha al darrere. Aquest és un país que aplaudeix el talent i menysté l’esforç. I així ens va.

1 comentari:

Anònim ha dit...

TENS TOTA LA RAÓ!!!! dono fe del que està passant esportivament a Catalunya i Espanya. És vergonyós, que països com França, Itàlia, cito aquests perquè són amb els que sempre ens comparem, per proximitat cultural... (perquè si citem Alemanya, USA... la comparació és odiosa)el resultat de medalles, d´instal.lacions esportives, del tracte als atletes, clubs... és molt millor que el que hi ha aquí!!! Exceptuan com sempre, tristament, el futbol... En fi, em de viure amb aquesta llosa, i cada 4 anys, recorda que hi han més esports... però és la "trista cançó olímpica".