dijous, 14 d’agost del 2008

Solvència per contrastar

L’eliminatòria amb el Wisla havia de ser un tràmit, i gairebé segur que ho serà. El 4 a 0 aconseguit a l’anada al Camp Nou és un resultat prou contundent com per a anar a Polònia amb tranquil·litat. A més a més, la diferència de qualitat entre els dos equips és molta. Era un tràmit, però els tràmits s’han de resoldre i l’equip blaugrana ho haurà fet amb aparent facilitat. És el que se n’espera.
El partit d’ahir no permet treure conclusions, ni bones ni dolentes, perquè és massa aviat i el rival no ha ofert prou resistència. Els únics ensurts que va tenir l’equip van ser per un parell de badades defensives a la primera part i una rematada a la sortida d’un córner a la segona, en l’únic xut a porta dels polonesos. Tot i que són errades que ja s’han vist, no valen ni per a fer lectures negatives sobre la solidesa defensiva de l’equip de Guardiola.
El partit era oficial, i d’una gran transcendència, però la impressió és la d’haver assistit a un altre partit de pretemporada. Les sensacions continuen sent bones; control del partit des de la possessió de la pilota, molta pressió des de dalt, camp obert, i interiors i laterals molt ofensius. I l’equip no es deixa anar en cap moment i el nivell d’exigència que imposa Josep Guardiola, capaç de renyar Piqué per no haver estat prou llest per fer de pressa el canvi amb Alves quan es va lesionar, tot i que l’equip guanyava 3 a 0, fa pensar que serà difícil que els jugadors tinguin gaire marge per a relaxar-se.
Era la tornada de l’equip al Camp Nou, després que la temporada passada l’abandonés de mala manera. També era el retorn d’Eto’o un cop s'ha sabut que es queda. El camerunès va fer dos gols i el públic ho va celebrar de tot cor. Va semblar que el jugador i l’equip havien fet les paus amb la grada després d’un final de temporada tempestuós. Aquest és el gran perill dels tràmits que s’han de resoldre amb solvència, especialment els de l’estiu i enmig de l’ambient distès de les vacances, que es pot donar per contrastada el que només és encara suficiència.