Nacionalistes i fidels

L’Assemblea de Compromissaris del FC Barcelona de demà té una agenda atapeïda. A banda de l’habitual aprovació de l’exercici econòmic de la temporada passada i del pressupost per a la que ve, haurà de decidir dues qüestions majors: la continuïtat del president, que després de la moció de censura va decidir posar el seu càrrec a la disposició de l’Assemblea, i la ratificació dels cinc nous directius nomenats en dues tongades, en les dues darreres sessions de Junta Directiva, i la de Jacint Borràs, que encara estava pendent. Les tres decisions que se sotmetran a aprovació són d’una gran transcendència; en qualsevol altra circumstància, un vot negatiu dels compromissaris significaria deixar la Junta en una situació molt compromesa. En aquest cas, però, el vot sobre la continuïtat del president ja és un vaitot que, en bona lògica, hauria d’anar d’acord amb la resta de votacions.
El 10 de juliol van dimitir 8 directius, entre els quals hi havia 3 vicepresidents i el secretari, i la Junta Directiva va quedar reduïda a 10 membres. Atès que els Estatuts del FC Barcelona estipulen que el mínim necessari és de 14 directius, el president estava obligat a nomenar-ne 4 com a mínim. Laporta podia triar entre, almenys, dos perfils: o bé accentuar el de l’actual directiva, o bé buscar perfils complementaris que l’obrissin als sectors del barcelonisme i la societat que no hi estan representats. Si acceptem que els 9 directius que van fer costat a Joan Laporta a la Junta del dia 10 de juliol tenen en comú un perfil nacionalista i de fidelitat al president, hem de convenir que Jordi Torrent, José Antonio Colomer –el president el va nomenar així a la roda de premsa del 28 de juliol, malgrat que la web del FC Barcelona li diu Josep Anton–, Maria Elena Fort, Patrick Auset i Xavier Bagués comparteixen les dues mateixes característiques.
Queda clar que Laporta no vol més ensurts. N’ha tingut ja uns quants en els 5 anys transcorreguts. No és gens estrany, doncs, que hagi optat per envoltar-se de directius fidels.