dijous, 28 d’agost del 2008

L’article que ja no em pertany

Succeeix sobretot a la literatura, però l’article periodístic no n’està exempt. No debades també és un exercici literari. Passa que el lector arriba a les seves pròpies conclusions. I tant li fa sinó són ben bé les mateixes, o bé són del tot diferents. Tant se val, l’article, com el poema o la novel·la, o qualsevol altra obra que es fa per a ser llegida o admirada, un cop s’ha fet pública deixa de pertànyer al seu autor i passa a ser domini del seu lector o espectador.
L’escriptor israelià Amos Oz, en el seu llibre de memòries Una història d’amor i de foscor, publicat per Anagrama, en parla en un dels seus capítols. Hi distingeix entre el mal lector i el bon lector. El mal lector seria aquell que pretén conèixer exactament què li ha volgut dir l’autor, saber tots els detalls, quina part del relat és autobiogràfica i quina no ho és, si el que explica li ha passat de veritat o tan sols és fruit de la seva imaginació, si tal o qual personatge existeixen de veritat i si hi ha tingut la relació que sembla deduir-se’n...
Els periodistes formaríem part d’aquesta espècie de lectors, en el sentit que som tafaners d’ofici i que fem totes aquestes preguntes que els lectors no sempre tenen l’oportunitat de fer directament a l’autor. Amos Oz accepta el vessant literari del xafardeig, el qualifica del “parent vulgar de la literatura”, i reconeix que “tafanejar en els secrets del proïsme és un impuls etern i universal”.
El bon lector, en canvi, seria aquell qui cerca “el cor del relat” no en “la distància que hi ha entre l’escrit i l’escriptor, sinó precisament en la que hi ha entre l’escrit i el lector”. I “no preguntis si són fets reals. Si és el que li passa a l’autor. Pregunta’t sobre tu mateix. I pel que fa a la resposta, guarda-la per a tu”, conclou.
Amb els articles periodístics succeeix quelcom de semblant. Que un cop publicats deixen de pertànyer a l’autor. El lector en fa la interpretació que considera oportuna, llavors. El problema, si és que n’hi ha algun, és que no sempre es guarda la resposta per a ell.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui en dia que tothom pot deixar la seva opinió reflectida en un paper imaginari, qualsevol lector pot mostrar la seva disconformitat amb l'autor, comentar la jugada, segons convingui, i ,si s'escau, felicitar a l'articulista.

Enhorabona.

Anònim ha dit...

Quan treballaves a l'AVUI tota la redacció anava plena que copiaves d'El País (especialment del Ramon Besa), ara copies d'un llibre i un gran autor....¡Visca el plagi Badia!