diumenge, 24 d’agost del 2008

Ni colpistes, ni traïdors

Joan Laporta podrà esgotar el seu mandat. L’Assemblea li ha donat prou suport per a fer-ho. Dels 946 compromissaris presents, 526 han votat a favor de la seva continuïtat, 376 ho han fet en contra i 40 ho han fet en blanc. Joan Laporta ha guanyat el vaitot que havia fet després de superar pels pèls la moció de censura i patir la dimissió de 8 directius.
Ara bé, la votació és un altre vot de càstig. Laporta l’ha superada per 150 vots de diferència, 55% a 39%. D’aquests 150 vots, 48 es poden considerar garantits (els 25 compromissaris d’elecció directa, els 14 membres de la Junta Directiva i els 9 membres de les comissions estatutàries). La diferència seria de 102 vots, llavors. I el 55% quedaria reduït a un 50’5% de l’Assemblea. Tant se val. Per a l’estabilitat institucional, és el millor resultat que es podia produir. Entrar en un nou procés electoral hagués volgut dir posar el club potes enlaire un altre cop.
A partir d’aquí, el barcelonisme ha d’entendre que no pot seguir fomentant la divisió i l’enfrontament intern. I el president i la Junta Directiva han de ser els primers a fer-ho.
Des de juliol, han sortit diverses informacions segons les quals el president i els directius qualifiquen de “colpistes i traïdors” els 8 directius que van dimitir el juliol. Aquesta setmana ho han escrit Miguel Rico al Mundo Deportivo i l’AVUI al seu editorial.
Un cop d’estat és una acció violenta d’un grup de les forces armades o, segons amplia el Diccionari de l’Enciclopèdia, d’un grup “al marge de la vinculació de les masses”. Cap d’aquestes definicions escau als directius dimissionaris. Els havien escollit els socis. Tampoc la definició de traïció els és oportuna. La fidelitat deguda era als socis i no van “enganyar fingint bona voluntat”.
La precisió lingüística és absolutament exigible. Però, més enllà de les definicions, el que s’ha d’entendre és que des del ressentiment no es pot construir res de bo. Perquè no és veritat que la victòria d’un equivalgui a la derrota de l’altre. Ni que si no ets el meu amic, ets el meu enemic.