dilluns, 4 d’agost del 2008

Pretemporada amb guió previst

Si fa no fa, totes les pretemporades són pastades l’una al l’atra. És rar que en començar l’any, el FC Barcelona no obtingui bons resultats en els partits amistosos de preparació. I encara més si, com és el cas actual, hi ha un canvi d’entrenador. Per regla general, els rivals són de nivell inferior; els jugadors, en règim de concentració, tenen la sensació que parteixen de zero, que la temporada que comença serà bona per a ells i tots s’esforcen al màxim per agafar la forma i agradar.
L’arribada de Josep Guardiola, amb nous mètodes d’entrenament i noves normes, accentua aquesta sensació de partir de zero, que també s’estén als mitjans de comunicació i als aficionats. I hi ha la il·lusió que ell té i que transmet de manera inequívoca i que s’afegeix a la il·lusió que també tenen els nous fitxatges, pels qui arribar al FC Barcelona és la culminació de la seva carrera i l’oportunitat de convertir-se en el cromo que tots els nens del món volen tenir.
S’ha dit i repetit que Guardiola viu el futbol les 24 hores del dia. I és cert. Tanmateix, no crec que aquest sigui el tret que més el defineixi. O que més ens hagi d’estimular. Veient-lo actuar, i tenint encara fresc el seu record com a jugador, la sensació que denota és la de ser una persona que, faci el que faci, s’hi dóna al cent per cent. Vull dir que quan era entrenador del filial mai va donar a entendre que aquella era una estació d’enllaç per arribar al primer equip i s’hi va implicar com si fos el punt d’arribada.
La pretemporada està sent bona, més enllà dels resultats que són relatius. Tothom està per la feina, que és el més positiu. Quan arribi l’hora de la veritat o arribin els primers entrebancs serà el moment de veure quines reaccions hi ha. Els començaments solen ser bons. I si les coses rutllen, tothom s’hi apunta. Però a l’esport d’elit, i a la vida en general, de fet, no tothom sap transformar en positiu els desenganys, els errors o les caigudes que inevitablement hi ha. I aquesta és la clau de l’èxit i, més enllà, de la felicitat.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Per un moment he temut que només parlessis de futbol. M´ha encantat...

Anònim ha dit...

tens tota la raó GRAN JORDI, però recorda que en el món de l´esport d´èlit, la gent té molt poca memòria!!!! I ara té il.lusió com al pròxim més de desembre el Guardiola no es menja els torrons a Can Barça.... i d´aquest tema en saps més que jo!!!

Anònim ha dit...

Enhorabon pel bloc. Et ben aseguro que serà un referent de lectura diaria. Tens el privilegi de poder parlar amb autoritat. Per que has viscut des de fora i des de dins el "fantàstic?" mon del futbol. Que la piloteta entri nano, es l'únic que pot salvar al Barça i al barcelonisme.Jo he après que no n'hi han politiques de comunicació possibles en aquest mon. Aplicar el sentit comú i defensar a mort als que tens al costat. Des de fora pensava que tot era possible. Des del coneixement de un mon ple d'egos i personalismes tot es molt dificil. I es que ja saps que, en general, el mon i la gent es mou per veure "qui la te mes llaga" i aixì es impossible. Molta sort en la teva nova etapa i segurament algun dia ens retrobarem fora d'aquest circ.

Anònim ha dit...

Ets un crack.

Ha estat un plaer ajudar-te a crear aquest espai.

mònica ha dit...

Sàvia reflexió, que comparteixo de totes totes. Fora bo que tots tinguéssim la capacitat d'aprendre dels errors i ser capaços de continuar fent camí sense renunciar a allò que ens defineix. Per això a la vida cal ser valent...