diumenge, 31 d’agost del 2008

Un mes i trenta-un articles després

Avui fa un mes que vaig inaugurar aquest bloc i aquest és l’article que fa 31. Vol dir que n’he escrit un cada dia. M’ho vaig posar com una obligació i un repte. Com també vaig establir que tots els articles tinguessin el mateix nombre de caràcters, entre 2.000 i 2.100. Fer un article cada dia té la seva dificultat. I el seu atractiu. T’obliga a mantenir-te actiu, a estar pendent de l’actualitat i a reflexionar-hi. No et pots deixar en cap moment. Has d’establir unes pautes de comportament i una rutina de treball. En període de vacances, amb tot el que comporta de canvi d’hàbits i d’hàbitats, s’hi afegeixen les dificultats logístiques. Mai he estat partidari d’explicar els entrebancs que m’he trobat per a fer la meva feina. N’és una part més. Quan treballava a la ràdio, en una època en què no hi havia mòbils, es tractava de localitzar un telèfon des d’on poder connectar amb la ràdio. Les vam fer de tota mena, com desmuntar-ne un d’una cabina pública d’un carrer cèntric de París, mentre a fora es formava una cua cada vegada més impacient i intrigada. Avui, s’ha de trobar un espai amb wifi. No sempre és fàcil, però és més senzill que abans.
L’experiència d’aquest mes ha estat extraordinària. El bloc m’ha aportat el que esperava i he recuperat sensacions antigues i n'he experimentat d’altres que no havia imaginat. L’espai dels comentaris és un risc perquè no sempre són favorables ni agradables (només esborro els que tenen insults, s’adrecin a mi o no), però et fan sentir viu. Tan sols he contestat els lectors que se m’han dirigit directament. Tot i que no descarto intervenir-hi puntualment, considero que l’espai públic és per al lector.
A partir de demà aquest bloc serà un dels que recomanarà la versió nova del diari elsingulardigital.cat. També hi col·laboraré amb un article d’opinió cada quinze dies. I setmanalment em podreu escoltar els dilluns al matí a la tertúlia del programa del Jordi Basté a RAC1 i els dimarts a la nit a la del programa del Bernat Solé a Catalunya Ràdio.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

FELICITATS!!! per molts mesos/anys!!! Espero que totes aquestes tertúlies siguin "lleus", ànims per aquesta nova etapa. Com va dir l´altre dia un colega del teu ram:"no fa ni quinze dies que es van acabar els JJOO, on es disputaven un munt d´especialitats esportives, i la majoria dels informatius esportius no duraven més de 5´, ara ja tenim FUTBOL!! i aquests duren quasi 90´" , en fi!! Entrem en la rutina més casposa, ordinària... fins el maig de l´any que ve.... quin país més cutre!!! quina incultura esportiva.

Anònim ha dit...

Oye Jorge, a ver si te escribes algo del Barça. Pero no se que dirás, creo que hay poco que decir. Lo único que dimita La Porta, que se vaya Guardiola y que los criterios para fichar a los técnicos (médicos, preparadores, etc.) no sean criterios de ENCHUFE, a poder ser que sean criterios profesionales. Bueno, tu ya me entiendes, porque tu eras uno de los que cortaba en bacalao en ese montaje, sisi te codeabas con directivos del Barça que pertenecen a la asociación Francisco Franco. Total que los culés-nacional-socialistas a ver si espavilais.

Arriba España.

Anònim ha dit...

Gràcies pels 31 d. i espero que en siguin molts més.
Gràcies també per donar-nos "pistes" d'on i quan seguir-te en la teva trajectòria professional-amb aquest bloc els qui t'hem seguit a l'Avui, hem recuperat els teus pensaments, i et desitjo tota mena de sorts en la tornada a RAC1-tot i que sigui de dia i amb en Basté -al Loro! que aquest mossega de tant en tant-.
Ja veig que com l'au Fènix, has tornat i amb molta força.
Desitjo a l'articulista salut i moltes idees per plasmar-les aquí i on calgui.
I també agraeixo que llegeixis els comentaris i en facis esment en el blog-com de tot, n'hi de tots colors-.

Anònim ha dit...

Ja em tens aqui. Després d'aquests trenta-un dies he aconseguit inaugurar les meves intervencions al blog. He de confessar que m'agrada el teu estil, això em motiva per a futures intervencions.
Fins aviat.
Records i petons per totes aquelles i aquells que estimes.

Estaré pendent del SingularDigital...