dilluns, 11 d’agost del 2008

La crosta socialista

Els dirigents del PSC i els del PSOE s’han embrancat en una guerra d’acusacions de la qual serà interessant observar com se’n surten, a quin preu ho fan i qui n’acaba pagant les conseqüències. A la fermesa del govern en denunciar l’incompliment dels pactes establerts a l’Estatut, el govern espanyol hi ha respost amb més fermesa encara. La discussió ha passat a ser coral, amb l’aparició de veus diverses als dos bàndols.
D’entre les veus del PSC que han sortit en defensa del president de la Generalitat, José Montilla, davant les acusacions de la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, hi ha la del seu portaveu, Joan Ferran. De la Vega havia renyat Montilla pel seu “excés verbal”. En el seu bloc, Ferran hi ha respost que “hi ha excés verbal quan no es compleix el pacte” i que “subvertir-lo és propi de l’Espanya rància”.
Joan Ferran va protagonitzar fa uns mesos una polèmica de forta ressonància quan va parlar de la “crosta nacionalista” que, segons ell, hi ha als mitjans de comunicació públics. D’aquesta “crosta” en formaria part el director i conductor dels Matins de Catalunya Ràdio, Antoni Bassas, que la temporada que ve ja no dirigirà el programa.
Vista la facilitat amb què s’ha començat a arrencar la crosta de què va parlar Ferran, hem de convenir que, en el millor dels casos, es tracta d’una crosta de pa sucat amb oli, que no té res a veure amb la crosta nacionalista que hi ha al PSOE i que ara ha provocat la justa indignació del PSC. “Ens tracten com a una colònia”, han descobert les seves joventuts.
La resposta del govern ha estat ferma davant “l’incompliment amb la democràcia i amb la llei”. La resta de partits, inclòs el PPC, s’han afegit a l’envit. Hem de celebrar que els nostres polítics s’hagin posat a la feina de defensar els interessos del país. Tanmateix, queda encara molta partida per jugar. Montilla va prometre “fets, i no paraules”. De moment, no hem passat de les paraules. La clau és saber si el PSC pensa posar al servei del país la força dels seus 25 diputats i 10 senadors.

1 comentari:

Anònim ha dit...

em sap greu escriure això: però quan Montilla el van fer president, tothom tremolava, que un "xarneget" manés a Catalunya, però de moment està lluitan molt més aquest "xarneget" que molts catalans de PRO, amb noms i llinatges!!! I saps perfectament que el futbol i la política m´importen tres raves, Xavi