Tres punts i cap a casa

Va ser un 0 a 2 i no un 0 a 1, però l’expressió de “0 a 1 i cap a casa” encara val per a resumir què va passar anit al camp del cuer de la Lliga espanyola, el Xerès. Henry, tot just començar la segona part, i Ibrahimovic al minut final, van fer els dos gols que donen tres punts al Barça, el col·loquen provisionalment amb cinc punts d’avantatge respecte del Reial Madrid i certifiquen el millor inici d’un equip blaugrana en la màxima competició espanyola. El partit va ser molt dolent, en el sentit que va ser molt ensopit, amb un joc excessivament lent i passiu, i disputat en un camp petit i amb una gespa no apta per a la pràctica d’un futbol tècnic i atractiu; la pilota feia uns bots tan desacostumats de veure, que més d’una vegada semblava que estigués boteruda. Ara: de partits d’aquests, durant una temporada, n’entren un sarpadet, tres o quatre, la quantitat exacta depèn de la marxa de la Lliga i dels capricis del calendari. En aquest cas, per exemple, a més a més de la poca entitat del Xerès, hi ha fet molt que el desplaçament hagi caigut després d’una setmana tan intensa com l’anterior, amb els enfrontaments contra l’Inter de Milà i el Reial Madrid, i a les envistes d’uns altres tan complicats com l’anada a Riazor i a Kíev i la visita de l’Espanyol. Els tres punts és el més important i l’únic botí que als jugadors blaugranes els podia interessar de la visita a Xerès. El tècnic Josep Guardiola va fer bé les hores prèvies de dir públicament als seus jugadors que si aquest any volien tornar a ser campions, l’esforç fet contra l’Inter i el Madrid, no podia estroncar-se a Chapín. Ara: com que el més previsible és que el Reial Madrid també hi guanyi (el Sevilla ja ho va fer 0 a 2), aquests són partits que no serveixen per a distanciar-te dels teus rivals pel títol, per a marcar-hi diferències decisives, però els has de guanyar per evitar que te les treguin ells. És en aquest sentit que dic que en camps com el del Xerès no es guanyen els títols, per bé que si hi bades més del compte els acabes perdent. Del partit d’anit, l’únic fet que trobo preocupant són els errors massa flagrants de Márquez i el temps excessiu que li està costant a Txigrinski adaptar-se a l’equip. Que hi va haver d’altres jugadors que no van estar a l’alçada de l’oportunitat que tenien, també és cert. I no és una bona notícia perquè bona part de l’èxit de la temporada passada fou que Guardiola va poder comptar tot l’any amb una base de setze o disset jugadors que li permetien fer múltiples combinacions sense que el rendiment global se’n ressentís. Enguany, en canvi, el nombre de futbolistes que li ho permeten fer ha minvat i no és bo perquè tots acabaran fent falta en un moment o altre.