L’altra enquesta

Per a les eleccions a la presidència del FC Barcelona encara falten entre quatre i sis mesos, que en el món del futbol i del Barça és molt de temps, però ja portem dues enquestes en pocs dies. A la del diari Gol del dia 16 de novembre li ha succeït la de El Periódico de dimecres, a 800 socis, en una mostra prou representativa, enquestats el dia del partit FC Barcelona – Reial Madrid. En línies generals, les opinions dels socis no han variat pel que fa l’ordre de les simpaties envers els presumptes candidats, però les distàncies s’han eixamplat molt: Sandro Rosell guanya en totes dues, però el 31 per cent de la primera ha pujat al 56’8 per cent de la darrera. Els altres aspirants també milloren les prestacions, però més modestament: Ferran Soriano, del 9 per cent al 11’4 per cent, Xavier Sala i Martín, del 5 per cent al 9’6 per cent i Alfons Godall, del 4 per cent al 5’9 per cent. Ara, el que sí que ha variat i molt significativament, és que el 37 per cent d’indecisos que hi havia a mitjans de novembre, amb l’arribada del desembre, s’han reduït a només un 15 per cent. Com que les fotografies de la festa de Luz de gas, la de la dutxa a 100 euros l’ampolla, encara no havien sortit, es fa difícil comprendre a què es deu aquesta presa de decisió tan sobtada. Tant se val. A mi em continua semblant que és massa aviat i que, sense deixar de ser interessant, les enquestes que es fan sobre les eleccions a la presidència del FC Barcelona, a aquestes alçades, no poden tenir la mateixa fiabilitat que les enquestes polítiques, perquè l’espai electoral no té la mateixa estabilitat. Sí que és significativa l’aparent contradicció entre els dos terços que aproven la gestió de Joan Laporta i que el consideren un bon president i el 60 per cent que afirmen voler un canvi que recull, gairebé al cent per cent, Sandro Rosell. Dic aparent perquè jo no hi veig cap contradicció: la gestió és bona, Laporta, malgrat tots els seus excessos, sense banda sonora i sense imatges haurà estat un bon president i Rosell, que formava part de la candidatura del 2003, es pot considerar tan continuista com Godall i Soriano (el cas de Sala i Martín ja és d’un altre color).