Futbol blaugrana, idioma universal

L’entrenador de l’Atlante de Mèxic, José Guadalupe Cruz, havia dit dies abans d’enfrontar-se al FC Barcelona a la segona semifinal del Mundial de Clubs, que al seu rival el tenia molt apamat perquè tenia la sort de veure’l cada setmana per televisió. Indiscutiblement, en aquest apartat, el tècnic mexicà gaudia d’un avantatge notable respecte de l’entrenador blaugrana; per a preparar el partit, Josep Guardiola va haver de documentar-se expressament sobre les virtuts i les mancances d’un conjunt força o del tot desconegut. Sens dubte, l’avantatge de què gaudia el tècnic mexicà no era ni suficient ni determinant per anul•lar la superioritat blaugrana i tan sols li va servir per a fer un plantejament adequat i comportar-se com un rival molt digne. Però aquest és un factor que no s’ha de menystenir i que explica les dificultats que va trobar el Barça dimecres i les que, probablement, trobarà dissabte contra l’Estudiantes a la final del Mundial de Clubs. I trobo que encara hi ha un altre factor més que ajuda a entendre perquè, malgrat ser el FC Barcelona tan favorit pel títol com ho havia estat les dues anteriors ocasions en què ha arribat a la final de la Copa Intercontinental, no es pot donar el campionat per guanyat. Perquè aquest és un torneig desacostumat contra rivals que practiquen futbols desacostumats. És veritat que la final del 1992 es va perdre en part perquè el Barça va viatjar amb el temps massa just, com si no haguessin valorat prou el potencial del Sao Paulo, i que el 2006, després de golejar l’América, l’equip i el cos tècnic es van relaxar excessivament i inconscient i van afrontrar l’Internacional de Porto Alegre amb massa alegria. Tanmateix, també és cert que jugar contra equips brasilers –o argentins, com serà el cas de dissabte– planteja unes dificultats noves. Òbviament, aquestes dificultats no són insuperables però serveixen per a escurçar les distàncies que hi ha entre un i altre equip. El llenguatge del futbol és internacional i amb una pilota als peus tots els futbolistes s’entenen, d’acord, però hi ha uns quants dialectes que donen a aquest esport una riquesa infinita. La gràcia del Barça actual és que el seu idioma és el més universal de tots.