dilluns, 14 de desembre del 2009

L’endemà del 13 D

L’onada de referèndums per la independència de Catalunya que s’ha celebrat aquest cap de setmana a cent seixanta-set municipis catalans ha obtingut una participació del 30 per cent. El resultat, previsible, ha estat abassegador a favor de la independència. A Sant Cugat, el municipi de més població que ha estat cridat a les urnes, la participació ha estat del 25 per cent, és a dir, un de cada quatre santcugatencs s’hi ha volgut pronunciar i ho ha fet en el mateix sentit de la resta de municipis i semblantment. Les dades d’aquesta població vallesana em semblen significatives perquè es tracta d’un feu nacionalista; de fet, és la plaça més poblada governada per Convergència i Unió i, a més, és el lloc de residència del president del FC Barcelona, Joan Laporta, que ha estat un membre molt actiu de la causa referendària. A mi em sembla que la importància d’aquestes consultes, que van endegar-se fa dos mesos a Arenys de Munt, han agafat embranzida aquest cap de setmana i tindran continuïtat el febrer i l’abril que vénen, amb sengles tongades de referèndums a diferents municipis, és simbòlica, vol dir que l’haurem de valorar d’aquí a un temps, en base a les consciències que hagi pogut despertar i les dinàmiques que hagi generat. Ara: també crec que les dades que s’han donat tenen la seva importància i no es pot fer com si no en tinguessin pel simple fet que no les considerem prou bones i com que el 30 per cent queda pobre agafem la xifra absoluta i parlem de 200.000 vots per la independència. Ja sabíem que guanyaria el sí abassegadorament i que la batalla, si és que n’hi havia alguna, es lliuraria en el camp de la participació. I jo trobo que la participació obtinguda és decebedora, vull dir que, personalment, em sembla pobre atès que es tracta de zones i de municipis amb una consciència nacional forta. No dic que aquests referèndums no puguin acabar tenint transcendència. Dependrà de la intel•ligència i la sinceritat dels seus promotors i de la seva capacitat per a influir en els partits polítics que ens governen. Perquè el pitjor que pot ocórrer és que aquests referèndums no passin de ser mera gestualitat i que la il•lusió que pot haver despertat acabi diluint-se i, per aquest motiu, causant de més frustració i desafecció. Lamentablement, no seria la primera vegada.

1 comentari:

Carles ha dit...

De moment ja han sortit les primeres divergències. El Sr. Lopez Tena de la plataforma Osona decideix, ja s'ha desmarcat de la coordinadora nacional i ha demanat que no es barrejin els seus resultats i la participació aconseguida en aquesta comarca (41%) amb la resta, atribuïnt les causes d'aquest fet a la pèssima organització duta a terme a nivell nacional.
Començem bé.