La final ja existeix

El FC Bacelona ha guanyat l’Atlante de Mèxic per 3 a 1 (gols de Sergio, Messi i Pedro) i s’ha classificat per disputar la final del Mundial de Clubs contra l’Estudiantes argentí, dissabte a partir de les 17:00. El Barça no ha patit, però no ho ha tingut fàcil. O, més ben dit, ho ha tingut més complicat del que íntimament tots els culers es pensaven. Josep Guardiola ja havia advertit de les dificultats de l’equip mexicà, però com que el tècnic blaugrana té el mateix posat de preocupació tant si es juga contra el Madrid com si es juga contra la Cultural Lleonesa o el Xerès, els seus advertiments s’han convertit en una cantarella a la qual, qui més qui menys, respon dient-se que no n’hi haurà per tant. I, efectivament, la superioritat dels jugadors blaugranes s’ha fet palesa durant tot el partit, però els ha costat ben bé una hora de joc doblegar la resistència mexicana. L’Atlante ha demostrat que té el FC Barcelona molt ben estudiat, fruit de veure’l cada setmana jugar per la televisió. Han tingut l’encert de posar-se per davant en el marcador, al minut cinc, gràcies a aprofitar una de les llacunes que té l’equip blaugrana i que, en el que duem de temporada, ja li ha provocat un parell de disgustos: les pilotes llargues des de la defensa que obliguen els centrals a defensar reculant. I encara han estat capaços de provocar un ensurt cinc minuts després, però, en general, la sensació ha estat que el Barça acabaria imposant-se perquè en cap moment l’equip s’ha destarotat i ha actuat amb la convicció i la persistència de sempre. Això sí, Guardiola ha hagut de recórrer a Leo Messi. Ell ha fet el 2 a 1, tot just sortir, i a partir d’aquest moment els mexicans han baixat els braços i la semifinal ha quedat sentenciada. El joc s’ha obert del tot, han sovintejat les filigranes i les ocasions, també n’hi ha hagut una de mexicana que ha permès a Valdés lluir-se, i Pedro ha assolit el rècord de ser l’únic jugador en la història que ha marcat en sis competicions en una mateixa temporada. Al final, Guardiola ha valorat positivament que la victòria hagi costat lo seu. Probablement, pensant en què va passar fa tres anys a Tòquio –el Barça va guanyar per 4 a 0 l’Amèrica de Mèxic fent una exhibició i la va espifiar a la final–, té molta raó.