Amb el cap al Mundial de Clubs

El FC Barcelona ha guanyat l’Espanyol al Camp Nou per 1 a 0 gràcies a un penal tan rigorós que no és ni televisiu, i gràcies. El partit ha estat molt dolent i no cal donar-hi gaires voltes. Els blaugranes han controlat d’esma la primera part, que els periquitos han afrontat amb una tàctica molt defensiva i, a partir de l’1 a 0, han decidit donar per acabada la feina. A la segona part, l’Espanyol ha tingut més presència i ha amenaçat alguna vegada la porteria de Valdés, però sense exagerar. Totes les anàlisis que s’han anat fent durant els noranta minuts i en acabat per part dels dos entrenadors són certes: els derbis entre el FC Barcelona i l’Espanyol acostumen a tenir més tensió que no pas bon joc i els darrers que s’han disputat, en què els periquitos han arribat a fer molt la guitza als culers, hi han afegit emoció; el tècnic espanyolista, Mauricio Pochettino, ha fet un bon plantejament, tapant a Xavi i Iniesta, i ha encertat en els canvis a la mitja part, provocant que els seus jugadors fessin una passa endavant; s’ha notat el cansament acumulat les darreres setmanes amb viatges llargs i partits de molta tensió i molt decisius; i l’àrbitre, amb la seva actuació, ha tret de polleguera uns i altres que s’han passat més estona preocupats del xiulet que no pas de la pilota. I tot el que es vulgui. Però la sensació que ha fet, gairebé des del primer minut i, més clarament, un cop Ibrahimovic ha transformat el penal de la victòria, és que els blaugranes tenien el cap més posat a Abu Dhabi, en el Mundial de Clubs que disputaran a partir de dimecres, que no pas en el partit que estaven jugant. Es pot arribar a comprendre i es acceptable, en part perquè ha acabat sortint bé. El Barça ha sumat tres punts vitals que li serveixen per a afermar-se en el liderat i mantenir la distància respecte del Reial Madrid que ha obtingut una molt bona victòria a València. Els blaugranes se’n van als Emirats Àrabs amb els deures no només fets sinó molt ben fets, amb una nota molt alta. Així doncs, l’equip arriba a la lluita per l’únic títol que li falta al club i que seria el sisè d’una temporada immillorable, en un estat de forma i anímic òptim. Era el que tocava.