divendres, 11 de desembre del 2009

Temps per a l’esperança

L’elecció de Barak Obama com a president dels Estats Units fa una mica més d’un any va generar una onada de simpatia arreu del món sense gaire precedents. Així que Obama va deixar de fer de candidat per a començar a exercir de president, aquella onada va anar perdent força, com era previsible, perquè moltes de les expectatives que havia suscitat van topar amb la crua realitat, que la il•lusió sempre ens la fa preveure més tendra del que és. Tanmateix, tot i haver perdut empenta, el carisma d’Obama encara és notori i el comitè que atorga els premis Nobel va decidir concedir-li el de la Pau. Obama el va rebre ahir a Oslo. I, probablement, mai un guardonat amb aquest premi, en el seu discurs d’agraïment, ha hagut de justificar-se tant per haver estat ell l’escollit ni ha parlat mai tant de guerra. Va dir que entenia les reticències que ha generat el seu premi perquè tot just és al començament del seu mandat i no pas al final i encara no ha tingut temps de complir les promeses que el justifiquen. I va fer un al•legat a favor de la “guerra justa”, que per a Obama són les dues que lliuren els Estats Units ara mateix, a l’Afganistan i a l’Iraq, i que es justifiquen pels atemptats de l’11 de setembre contra les torres bessones de Nova York. El premi Nobel de la Pau a l’actual president dels Estats Units ha provocat una controvèrsia que és molt comprensible. I, probablement, el comitè que concedeix el premi hauria d’haver esperat un temps abans de carregar a Obama amb una responsabilitat tan gran. Ara: també és possible que aquesta sigui una decisió molt conscient. Primer, perquè de la mateixa manera que Obama no ha tingut temps de fer res, com aquell qui diu, tampoc n’ha tingut per a decebre, circumstància que d’aquí uns anys potser haurà canviat del tot. I, també, perquè més que premiar-li la feina feta, amb aquest Nobel el que es fa és subratllar la feina que s’ha de fer, recordar-li l’esperança que en ell s’ha dipositat, ja que Obama és en aquests moments l’únic polític amb prou carisma per a liderar-la.