A mi no m’agraden els toros

El Parlament ha acceptat tirar endavant la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demana prohibir les corrides de toros. El PSC – PSOE, el PP i Ciutadans havien presentat esmenes a la totalitat per no seguir amb la tramitació parlamentària de la ILP; en la votació secreta que s’ha fet, el no a les esmenes ha guanyat per 67 vots contra 59, i hi ha hagut 5 abstencions. El més interessant de la votació ha estat que s’ha fet en secret i CiU i PSC han donat llibertat de vot als seus diputats. ERC i IC hi votaven en contra i el PP i Ciutadans, lògicament, perquè havien presentat les esmenes, a favor. La votació secreta és poc defensable, perquè els diputats són delegats dels electors i els electors tenen dret a saber si compleixen correctament amb el mandat que se’ls ha atorgat. Ara: és obvi que en un debat tan emocional com el de les corrides de toros, el vot secret ha ajudat els diputats a votar en consciència. I també tinc clar que si la votació ha aixecat tanta expectació és, en part, per la incertesa del resultat. Que es tracti d’una iniciativa popular, que es tracti de les corrides de toros és essencial, és clar, per entendre l’expectativa mediàtica extraordinària aixecada i perquè hagin vingut corresponsals de tot el món a cobrir la votació. Però la inseguretat del resultat ha afavorit l’expectació.
Ara fa molts anys que no veig una corrida de toros. I si mai, fent zàping, caic en algun canal que en fan, o en algun telenotícies es parla d’un fet relacionat amb els toros i se’n mostren imatges, tendeixo a canviar immediatament d’emissora o trec la mirada de la pantalla. De petit n’havia vist a la televisió perquè hi havia algun familiar que li agradaven, un oncle em penso, i televisió espanyola en programava constantment. Ara, veure com es tortura l’animal no m’agrada i em molesta profundament i trobo que és una mostra de fins a quins límits de primitivisme podem arribar encara els humans. Tot i això, dubto que la prohibició sigui el camí més adequat ni considero que l’argument de l’espanyolitat hagi de tenir cap pes en aquest debat. Més que prohibir les corrides de toros, em penso que hauríem d’aspirar a què decaiguessin per falta d’espectadors. Però ja entenc que és una aspiració d’una ingenuïtat absoluta.