dimarts, 15 de desembre del 2009

L’endemà de l’endemà

L’endemà de les consultes populars sobre la independència de Catalunya a cent seixanta-set municipis hauria hagut de concentrar-se en la valoració dels resultats obtinguts, d’un 27 per cent de participació i un 94 per cent de vots afirmatius. Els promotors de les consultes, i totes aquelles organitzacions i personalitats que les veuen favorablement, haurien d’haver-se dedicat exclusivament a magnificar els percentatges assolits forçant-ne fins on fos raonable la interpretació. I, seguidament, posar-se a treballar de cara a la nova tongada de referèndums que ja hi ha previstos per al febrer i abril per anar-se carregant de raons i construir, de mica en mica, una majoria sòlida amb la qual posar els dirigents dels partits nacionalistes entre el referèndum i la població. I totes aquelles formacions que estan en contra de les consultes o de la independència de Catalunya, també s’haurien d’haver dedicat a minimitzar els resultats, destacant la poca participació i negant qualsevol força simbòlica a aquest tipus de referèndums. I, més o menys, tothom ha complert amb el seu paper, menys el bàndol independentista. Els seus líders s’han dedicat a esbatussar-se i a tirar-se els plats pel cap i tirar cadascú per allà on millor li ha semblat. No sembla la manera ni més intel•ligent ni més adequada per a reprendre el camí cap a la independència del país. El director executiu d’Osona Decideix, Alfons López Tena, ha acusat els membres de la Coordinadora de les Consultes, a Uriel Bertran i Carles Móra, concretament, de no haver fet bé la feina, de ser sectaris i excloents, i de treballar pensant en treure un benefici polític personal a curt termini, en vistes a les eleccions de l’any que ve. Un dels punts de discrepància ha estat la presentació, ahir mateix, d’una Iniciativa Legislativa Popular per a fer un referèndum nacional el 25 d’abril, per part de Carles Móra sense el vistiplau ni de López Tena ni de Bertran. La ILP l’ha d’aprovar la Mesa del Parlament i, posteriorment, els seus promotors han de reunir 50.000 firmes. Ja ho van provar el juny, la Mesa la va rebutjar i d’aquell rebuig va néixer la consulta d’Arenys de Munt. Ara, CiU i ERC han tornat a dir que ho continuen veient precipitat. En política, tant la prudència excessiva com la pressa són errors que acostumen a pagar-se car; encertar el tempo just és gairebé un art i la clau de l’èxit personal i col•lectiu que no semblen tenir els líders del nacionalisme català.