Pallissa del Barça al Madrid

En el bàsquet, les temporades són molt llargues o, segons com es miri, molt curtes perquè les dues terceres primeres parts de l’any serveixen de ben poc, per a situar-se en la millor de les posicions de cara al terç final que tant en la Lliga espanyola com en l’europea es decideixen en els play-off. Segur que en el cas de la competició espanyola és més determinant perquè la primera posició a la fase regular dóna l’avantatge de jugar el partit decisiu a la pista pròpia. Ara: totes les trajectòries, encara que no definitives ni determinants, són significatives i, dins de cada trajectòria, determinats partits ho són encara més. En aquesta categoria podríem situar el partit d’ahir a Vistalegre entre el Reial Madrid i el FC Barcelona. El Barça va guanyar de vint-i-dos punts (57 – 79) i ho va arribar a fer de vint-i-cinc. De fet, la diferència entre l’un i l’altre va ser abismal i en la major part del partit, tres quarts ben bé, el marcador va reflectir un avantatge a prop o per sobre dels vint punts. El marcador anava reflectint en tot moment la diferència tan exagerada que hi havia entre un i altre equip; per la intensitat en què hi posava un i altre equip, gairebé semblava un enfrontament entre un equip de l’NBA i un de l’ACB. No és la primera pallissa que l’un es clava a l’altre, però em fa l’efecte que una diferència d’aquesta dimensió no s’havia vist mai, almenys no en època moderna. Aquesta victòria no és gens determinant, malgrat que el Barça avantatja ara el Madrid de dues victòries al capdavant de la classificació, però és significativa. Primer, perquè en clau blaugrana, significa ratificar una trajectòria impecable: aquesta temporada porta 30 victòries (8 a la pretemporada) i només 1 derrota i és una injecció d’autoestima i de confiança extraordinària i un avís a la resta de rivals molt seriós de quin és el potencial actual de l’equip que dirigeix Xavi Pasqual. I, segon, en clau madridista, és una patacada molt considerable que, ni que sigui a nivell anímic, tindrà conseqüències immediates; les apostes milionàries del president Florentino Pérez, també en bàsquet, començant per l’entrenador Ettore Messina, han tornat a estavellar-se contra el FC Barcelona. A vegades hi ha temporades que, tot i ser molt curtes, perquè es decideixen en molt poques jornades, poden acabar sent llarguíssimes i insuportables.