Ressons del Barça – Madrid

Tots els Barça – Madrid tenen vuitada, com els sants. I encara que mai no superin en interès i passió el que es viu durant els noranta minuts al terreny de joc, segons com, moltes de les declaracions i anàlisis que es fan els dies següents agafen més significat que no pas el partit en si mateix. El Barça – Madrid de diumenge no ha estat una excepció. Bona part de la premsa madrilenya considera que el Reial Madrid és més líder ara que no pas ho era dissabte, malgrat que d’estar un punt per sobre del FC Barcelona ha passat a estar-ne dos per sota. Els analistes madridistes, amb el director general del club blanc, Jorge Valdano, al capdavant, consideren que “cap equip va jugar com ells al Camp Nou en els darrers dos anys”. Segons aquesta manera de veure-ho, el Reial Madrid, pel joc que va fer, ha sortit reforçat del Camp Nou i és un ferm candidat a disputar-li el títol de campió amb al Barça. Amb tot, també es fixen en el suposat penal de Piqué a Cristiano Ronaldo i el làser amb què van apuntar el davanter portuguès. A Barcelona, en canvi, l’ambient ha estat molt diferent: elogis unànimes a l’actuació de Puyol i Valdés i al joc i coratge de tot l’equip, alta mèdica de Milito, renovació de Márquez i declaracions assenyades –algunes– com les d’Abidal no volent entrar al joc del retrovisor. Personalment, una i altra actituds em semblen molt significatives. És veritat que el Madrid va oferir una millor imatge que no pas havia donat en molts partits d’aquesta temporada, però no en va tenir prou per a guanyar i 270 milions d’euros després, només faltaria que no fos prou competitiu. En canvi, el FC Barcelona, sense presentar la seva millor imatge, la més brillant almenys, va ser capaç d’imposar-se al seu principal rival pel títol. I, a l’hora, signar el millor inici a la Lliga espanyola de la història del club. És a dir, que mentre el Madrid sembla tocar sostre i es conforma amb plantar cara, el Barça té encara un bon marge de millora abans no agafi el seu nivell més alt. Tot plegat només val per a fer bullir l’olla. Perquè si a l’hora dels partits no passa res del que s’ha predit, o passa el contrari, no serveix per a res, però són consideracions que no deixen de tenir el seu significat i, si més no, serveixen per a passar l’estona fins a la pròxima jornada.