El cas de l’arxiu fotogràfic d’Agustí Centelles m’ha recordat el de l’Horaci Seguí, que vaig viure de molt a prop quan era director de comunicació del FC Barcelona. M’ho ha recordat perquè es tracta de dos arxius d’un valor extraordinari, no pas perquè siguin casos semblants. L’Horaci Seguí és un dels pocs fotògrafs que els anys seixanta i setanta viatjava amb el FC Barcelona allà on l’equip anava a jugar. El seu arxiu consta d’unes 250.000 fotografies, fetes entre els anys 1963 i el 2003, algunes de tan reconegudes i emblemàtiques com la de Johan Cruyff marcant-li un gol al porter de l’Atlètic de Madrid, Miguel Reina, al Camp Nou, en un salt prodigiós i inesperat, quan semblava que la pilota es perdria. Ara aquest arxiu és propietat del FC Barcelona, del seu Centre de Documentació. No va ser una negociació fàcil. Hi va haver un moment, molt al començament, en què va semblar que les converses es trencaven i que tot l’arxiu aniria a parar a diversos compradors privats, que havien calculat el potencial de moltes d’aquelles fotografies. Hagués estat una llàstima, hagués estat una pèrdua irreparable per al club. En les negociacions hi havia un problema econòmic, és clar, però sobretot passava que l’Horaci Seguí no se sentia ni prou valorat, ni prou ben tractat. Per a ell, aquell arxiu era tota la seva vida, pràcticament, i la clau per a entendre’ns va ser demostrar-li que per al FC Barcelona el fruit dels seus quaranta de feina tenien un valor indiscutible i que faríem tot el que calgués i fos possible per a garantir-ne, primer, la conservació, i, després començaríem la tasca minuciosa d’ordenar-les i fer-les accessibles, amb els mitjans tècnics més idonis. El vam convèncer i, a partir d’aquell moment, refeta la confiança, l’acord ja va ser cosa feta. Ara el seu arxiu, els seus quaranta anys d’anar pel món seguint el Barça amb les seves càmeres, són al Centre de Documentació del FC Barcelona, i les seves fotografies conservades adequadament i tractades per a què puguin ser d’utilitat pública.
2 comentaris:
Que aquest arxiu històric sigui ara al Barça i que les negociacions no es trenquessin va ser mèrit teu. Encara que aquestes coses ningú les sàpiga i ningú t'ho reconegui mai,va ser gràcies a la teva feina i a la teva honestitat que ara els barcelonistes tenim aquest tresor.
Hola Jordi,
després de quasi quatre anys he vist aquest article publicat al teu blog.
Encara que molt tard gràcies per les teves gestions en el traspàs del meu arxiu.
Des d'aquí seguim treballant en el meu arxiu particular, és a dir tot allò que no té referència al Barça.
Per qualsevol cosa, sàpigues que em tindràs a la teva disposició.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada