Havent passat el pont

Ara que el pont de la Constitució i la Puríssima ja ha passat, he trobat a faltar –bé, és una manera de dir-ho– el debat que acostumava a haver-hi cada cop que hi arribàvem. De fet, em sembla que aquesta és una qüestió que no s’aborda des del 2006, any en què el dia de la Constitució va caure en dimecres i la Puríssima en divendres i la setmana laboral va quedar reduïda en el dilluns i el dimarts. L’any abans havia estat el del debat més efervescent, segons em sembla recordar, atès que queien en dimarts i dijous i no hi havia dos dies laborables seguits; per a qualsevol fàbrica, un autèntic desastre. Previsiblement, l’any que ve el debat tornarà a reobrir-se, ni que sigui tímidament, perquè les dues dates festives ja cauen en dilluns i dimecres. I així, com aquell qui no vol la cosa, haurem arribat a l’any 2011 i ens tornarem a trobar amb la Constitució i la Puríssima en dimarts i dijous. És a dir, que haurem cobert tot un cicle del calendari i el problema, si és que ho és, restarà intacte per a ser debatut i per a tornar-nos a tirar les festes pel cap, amb l’alegria i la passió que ens caracteritza a tots plegats. Jo em penso que no tenim massa remei. Hi ha qui proposa traslladar totes les festes en què s’ocasiona un pont al dilluns més proper i fer un cap de setmana llarg. Per a les fàbriques és una bona solució perquè engegar les cadenes de producció o determinats ginys no els surt productiu si l’han d’aturar cada vint-i-quatre hores. És lògic i comprensible. Ara: hi ha qui també justifica que no tindrà gaire sentit celebrar l’Onze de Setembre, per exemple, el dia tretze o el dia nou. I encara hi ha el sector serveis a qui ja li va bé que de tant en tant hi hagi una setmana de vacances més a l’any. A mi em sembla que les festes s’han de respectar en la data que toquen. Una altra qüestió és si el calendari que tenim, el festiu, el laboral i l’escolar, és el més adequat a l’actual ritme de vida. Hi ha algunes festes que han perdut el sentit que tenien quan van ser fixades, però que mantenim per tradició i perquè hi ha estaments que tenen prou força per a fer-les valdre, i que algunes vegades entren en conflicte amb d’altres que d’altres estaments han introduït perquè ho creuen necessari. Em temo que és un problema irresoluble a mitjà termini.