dimecres, 30 de desembre del 2009
Gasol, Bolt, Federer...
Esportivament, es miri com es miri, em fa l’efecte que l’any 2009 ha estat l’any del FC Barcelona. Em sembla que la fita que ha aconseguit, de guanyar tots els títols que ha disputat, no té comparació possible. Ara: la vida esportiva ni comença ni molt menys acaba en el Barça, encara que moltes vegades ho sembli. L’any 2009 ens ha deixat moltes imatges memorables, proeses que seran recordades durant molt de temps. L’oferta esportiva és tan àmplia i els mitjans de comunicació ens les fan tan propers, que avui els aficionats als esports ho som a gairebé totes les disciplines i passem de l’una a l’altra amb el mateix entusiasme o gairebé. Em puc imaginar que cadascú, si ara que s’acaba l’any, fa l’exercici de triar un moment o dos d’aquest 2009, tindrà dificultats per a decidir-se. Hi ha hagut gestes que es poden considerar eternes com els rècords obtinguts per l’atleta jamaicà Usain Bolt als campionats del món de Berlín en els 100 i 200 metres; problablement, les seves marques de 9:58 i 19:19 seran batudes d’aquí a un temps, però Bolt, com abans Owens o Lewis, perquè no només ha corregut més de pressa que ningú mai sinó que ha situat l’atletisme en una dimensió superior, serà recordat per sempre més. També algunes fites, com l’anell de l’NBA guanyat per Pau Gasol amb els Lakers, vistos des de la perspectiva catalana –i culer, també–, transcendeixen el triomf mateix; sense haver guanyat res, el debut de Jaume Alguersuari a la Fórmula 1 se situa en aquesta mateix categoria. I encara per a d’altres, l’any 2009 pot haver estat el del retorn del suís Roger Federer al número ú del tennis mundial perquè es tracta d’un esportista que ha sabut resistir la pèrdua del liderat amb un esperit esportiu encomiable. Personalment, en aquest any 2009, a més a més, m’he fixat sobretot en el retorn de Lance Armstrong a l’elit del ciclisme. Encara que no va guanyar, considero que el seu comportament durant el Tour de França, pels valors que ha posat de relleu, és una de les gestes esportives més extraordinàries que s’han fet aquest any que d’aquí a unes hores passarà avall.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Estic d'acord amb el que dius de l'Armstrong. Té molt mèrit... i atenció al Tour 2010. El texà és del morro fort. Bon any nou!
Publica un comentari a l'entrada