dimarts, 2 de juny del 2009
Quan falla la democràcia
L'expresident del Reial Madrid Florentino Pérez ja torna a ser president del Reial Madrid. És un retorn que s'ha d'observar amb una certa preocupació. La manera com s'ha produït, vull dir. Tota la precampanya ha estat esperpèntica. Hi ha hagut personatges que van anunciar que anirien a les eleccions, quan es convoquessin, i a l'hora de la veritat, no se n'ha sabut res. Juan Onieva, que havia estat exvicepresident amb Lorenzo Sanz, va presentar-se un dijous i dos dies després ja es feia enrere, després de protagonitzar un acte de presentació de la seva candidatura absurd. Tot plegat es fa difícil de comprendre, i em sembla que l'única raó que explica mínimament què ha passat és un cúmul de dos factors: el primer, l'aparell mediàtic que des de fa mesos ve promovent l'aclamació de Florentino. I, el segon factor, l'aval de gairebé 60 milions d'euros que calia formalitzar per a concórrer a les eleccions i que és, clarament, un impediment legal de primer ordre. De manera que, agradi o no agradi a una majoria de socis del Reial Madrid tenir a Pérez de president, el tindran perquè ha estat l'escollit pels mitjans de comunicació de Madrid i del Madrid i perquè ha estat l'únic capaç de presentar l'aval requerit. Des del FC Barcelona, tot plegat pot fer molta gràcia. Però jo m'ho miro amb un punt d'inquietud. I no pas per la vessant esportiva, perquè els presidents no en guanyen, de partits; representen el club, l'organitzen i el dirigeixen, fan una feina fonamental perquè l'equip pugui rutllar bé, però els resultats depenen de l 'entrenador i, en un grau encara més alt, dels jugadors. No, la preocupació ve per la manera com s'ha proclamat Florentino, per l'aclamació mediàtica i la discriminació de l'aval. Perquè considero que si no hi ha hagut votacions vol dir que la democràcia no ha funcionat. I encara que hagi succeït a Madrid, a l'etern rival del FC Barcelona, no em sembla que aquest sigui un fet del qual els culers se n'hagin d'alegrar. A vegades, hi ha desgràcies del veí que les acaba pagant tota la comunitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
7 comentaris:
Intentaré ser breu.
La història del Reial Madrid es caracteritza per un munt d'episodis foscos i antidemocràtics com el que comentes. És el tarannà d'aquest club.
@ Girifràs
Home, ara potser massa breu i tot!
Probablement tens raó en el que dius. De tota manera, pensa que per a formalitzar un aval de 60 milions, forçosament necessites que algun banc o caixa te'l formalitzi, per més patrimoni que tinguis. I aquí hi ha la clau. M'explico?
El seguiment periodístic a les eleccions del Madrid ha estat lamentable. No hi ha hagut ni un punt de sentit crític ni pluralitat. S'han entregat a Florentino al més pur estil hooligan. I l'atenció mediàtica que ha acaparat Florentino és, fins i tot, superior a la d'un president de Govern. Gallardón, Cerezo, Ángel Torres,... a la seva presentació. Després li fan un 59 segundos... En fi, per flipar. Sique.
El problema de l’aval el patirem properament al nostre Club. Hi veurem, estorats, com els actuals directius (antics i nou vinguts) son subhastats entre candidatures ja que n’estaran exempts de prestar-lo. Lamentable. Cal una reforma urgent de la Ley del Deporte. Que costaria estendre la responsabilitat dels administradors de les societats anònimes esportives als directius de clubs. Guanyaria la democràcia, això ven segur. Sinó veurem com el FCB pot caure en mans d’una entitat financera o d’algun poderós grup mediàtic que presti l’aval per compte dels seus directius electes
A veure si ho he entès. Dedueixo que els bancs i caixes juntament amb els mitjans de comunicació -i jo hi afegiria algun estament polític-, s'han unit per que Florentino sigui el proper president del Madrid. Aniquilant possibles competidors.
Això mateix ja va passar probablement durant el seu anterior mandat.
A la llotja del Bernabeu es tornaran a repartir el pastís de l'economia espanyola.
@ Anònim
Exacte. Això volia dir. A banda de la "subhasta" de directius -si un d'ells va de president la candidatura queda exempta d'avalar, si és que en aquest exercici generen prou beneficis per a estalviar-se'l-, és clar que l'entitat financera que hagi de formalitzar l'aval té la clau de la candidatura.
@ Girifràs
La interpretació és correcte.
Publica un comentari a l'entrada