Entre Carner i Aido

Milers d’estudiants van començar ahir les proves de selectivitat per accedir a la Universitat i avui hi tornaran. I, com acostuma a passar cada any des de ja en fa uns quants, l’examen de llengua catalana ha provocat que els alumnes se’n queixessin per considerar-lo excessivament difícil, sobretot comparat amb el de llengua castellana. I, de fet, tenen més raó que un sant. Veient les preguntes d’una i altra prova no es pot fer res més que preguntar-se què hi tenen al cap tant els qui preparen les preguntes com els qui les supervisen. I, o bé no hi tenen res de profit, o bé tenen una mala bava preocupant i, efectivament, saben el que es fan i ja busquen aquesta mena de polèmiques que sempre acaben perjudicant el català. L’examen de llengua catalana consistia en el comentari d’un poema de Josep Carner o bé la introducció a La Ilíada d’Homer. Exactament, no sé què hi fa el poema homèric en el català, però tant se val, aquest no és el problema. La qüestió radica en la diferència de criteris que s’han seguit a l’hora de decidir els textos que s’havien de comentar en llengua castellana: un, era un fragment de la novel·la Júlia, d’Ana Maria Moix, i l’altre, un informe de la ministra d’Igualtat, Bibiana Aido, sobre el desinterès dels joves per la política. I encara havien de fer una redacció sobre el pitjor malson que havien tingut, o una bajanada semblant. Home, a mi ja em sembla bé que l’examen de català tingui aquest nivell. I no em semblaria gens bé que, per exemple, els haguessin posat un comentari sobre un discurs del conseller d’Interior, Joan Saura, per dir-ne algun, o que haguessin hagut de redactar les sensacions que van tenir després del triplet del Barça. A mi em sembla que als nostres futurs universitaris els hem d’exigir un nivell de coneixements mínim i aquest tipus de broma, en una selectivitat, no és la millor manera de fer que es prenguin seriosament l’etapa que són a punt de començar. I l’examen de castellà no té aquests mínims i, a més a més, fa que el català torni a rebre.