dissabte, 6 de juny del 2009

De la política i el futbol

Òbviament, no seré jo precisament qui tregui importància ni a l’esport ni al futbol. És més, jo també sóc del parer que tota aquesta eufòria que s’ha desfermat a l’entorn del Barça aquest mes de maig, amb el 2 a 6 del Bernabéu i els títols de Copa, Lliga i Champions, l’exageració en què s’ha caigut, vull dir, té un punt d’explicació en la situació de crisi econòmica que es viu des de fa mesos, en el sentit que enmig de tanta mala maror, els triomfs del Barça han servit per a regenerar l’aire empudegat per tant de pessimisme i males notícies. Fins aquí, és comprensible. Ara: em sembla que ja n’hi ha ben bé prou i que hi ha espais en què el futbol no hi hauria d’entrar mai. Vull dir que em sembla fora de mida que el PSC copiï Guardiola i també usi per a motivar-se un vídeo semblant al que el tècnic blaugrana va fer servir per a engrescar els seus jugadors abans de la final de Roma –més que engrescats, vistos els primers 10 minuts, sembla que els va deixar estabornits–, amb imatges de la pel·lícula el Gladiador i el Vinceró de Turandot, i que el PPC parli de fer el triplet, ells també, amb europees, autonòmiques i generals. Tinc un conegut, habitual d’aquest bloc i dels meus articles a l’AVUI, encara que mai hi deixi cap comentari, que quan em veu sempre em renya perquè diu que sóc massa dur a l’hora de jutjar els polítics i el seu comportament. Però és que per a mi, la política, a diferència del futbol, no és cap collonada. El futbol és una collonada estupenda. Suposo que de la mateixa manera que cadascú l’enfila per allà on més bé li va, cada època ha tingut la seva collonada de torn, aquella activitat col·lectiva que serveix per a sostreure’ns del tedi de viure i que serveix per a no acabar-nos de tornar ximples del tot esperant l’hora de passar avall. La política, en canvi, me la miro amb molta més seriositat i em fa més respecte. Que cregui que els polítics tenen una capacitat infinita i inesgotable de tocar-nos a diari allò que no sona, no equival a dir que la política sigui una collonada.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia:

No se si estaràs d'acord, peró penso que tenim els polítics que ens mereixem i crec que ja els hi va be que siguem una colla de " borregos ", perque d'aquesta manera fan i desfan al seu aire, tampoc veig que hi hagi una corrent crítica amb el sistema, ens falta un Tierno Galvan o un Jaume Lorés, per exemple.
En fi es el que hi ha, o no

Pallofa

Anònim ha dit...

Hola Jordi,
Primer de tot, felicitats pel bloc.
Com que crec que parles de mi, miraré de contestar-te. No és exacte això que dius que et renyo perquè ets massa dur amb els polítics. El que jo dic es que no pots generalitzar, i en aquest mateix post hi caus quan al final hi dius:"...Que cregui que els politics...", quan jo crec que seria millor i més exacte dir-hi "...cregui que ALGUNS polítics..." Aquestes generalitzacions van calant al subconscient i no estic segur que portin a res de bo.

Conegut al.ludit.

Jordi Badia ha dit...

@ conegut al·ludit,
t'accepto l'esmena. Alguns polítics, que vol dir gairebé tots!

Jordi Badia ha dit...

@ Pallofa
potser si que és com dius, però a mi m'agradaria creure que ens mereixem polítics millors. Pel que fa els corrents crítics, jo crec que hi són, però el sistema de partits és tan fort i té tants tentacles, que aconsegueix minimitzar-los i ofegar-los del tot, fer-los residuals.