dijous, 4 de juny del 2009

L’anunci

Fa dies que tinc ganes de comentar l’anunci que des de fa ja un quant temps està fent l’agència de viatges del Corte Inglés. Hi ha una versió per a la televisió i una altra per a la ràdio, que jo hagi vist o sentit. En tots dos casos el fil conductor és el mateix: un treballador que tot i estar a la feina, una part d’ell –la més important de fet– ja és de vacances. En la versió televisiva, l’home va al despatx del seu cap que es posa a donar-li instruccions de feina i ell fa com si sentís ploure. En la versió radiofònica, el cap interromp la becaina del treballador trucant-lo per telèfon perquè l’ha sentit roncar des de no sé quin pis de més amunt, encara que ell nega haver-se adormit i somniar que ja és de vacances i diu que estava preparant uns informes. Suposo que els ha vistos i sentit tothom i que a una gran majoria els fa molta gràcia. És sabut que la publicitat és una de les formes modernes d’educació i de transmissió ideològica més eficaces, en bona part perquè fa penetrar els seus missatges, quan estan ben fets, sense gairebé adonar-nos-en. A mi aquest anunci em sembla inoportú i perjudicial. Perquè no em sembla que en aquest moment de crisi econòmica monumental, quan els experts opinen que una de les raons ha estat haver viscut per damunt de les nostres possibilitats, tothom, des dels governs als ciutadans passant pels empresaris i els bancs, s’hagi de donar per bo i positiu l’absentisme laboral. I perquè, es miri com es miri, l’actitud d’aquest treballador, més enllà de la seva productivitat a la feina, és d’una mala educació extraordinària i, vist com ens anem comportant tots cada dia, insistir-hi no crec que sigui un bon remei. La publicitat està regulada en molts aspectes, sobre què es pot fer i què no es pot fer. Òbviament, és impossible preveure per on l’enfilarà el creatiu de torn. És més una qüestió d’autoregulació i que les agències actuïn amb sentit comú. En aquest cas, n’hi hagués hagut prou que el responsable del Corte Inglés hagués imaginat que era ell qui donava instruccions a un dels seus empleats, una part del qual, ja estava de vacances.

4 comentaris:

Anna Ramis Assens ha dit...

JA fa molt temps, Jordi, que els qui ens dediquem a l'educació formal demanem que, des de totes les altres instàncies educatives(sobretot des de la família i l'escola) es compensin els estralls que la publicitat fa en l'educació de les critures. Perquè "lluitar-hi" directament en contra, sembla impossible. Quin missatge es transmet socialment als adolescents i joves amb aquest tipus de publicitat? Doncs que no val per res l'esforç en el treball! I després que vinguin ministres i consellers a arreglar-ho amb lleis educatives!
Sort que encara podem veure la Tv junts, al sofà de casa, i comentar amb els nostres fills allò que aparentment fa riure, però que és un autèntic disbarat.
Anna

Girifràs ha dit...

Encara n'he sentit un altre d'anunci semblant, que no recordo si és de la mateixa empresa, en el que el treballador li ve a dir al seu cap que vol més díes de vacances per que encara li queden diners. Resulta que amb els preus suposadament supereconòmics de l'agència en qüestió pot viatjar molt barat. El cap li respon, mig en broma, que si a l'agència també li garanteixen que li queden díes de vacances.
Una autèntica bestiesa aquesta alegoria del "despilfarro" en els temps que estem passant, i un atemptat a la moral dels que les estan passant magres econòmicament.
Però sabem que la publicitat no te miraments. Sinó repassem, per exemple, els anuncis de Benetton.

Jordi Badia ha dit...

@Anna
Totalment d'acord. Recordo també aquell anunci en què un nen s'embrutava -de fet, d'aquests n'hi ha molts-, que deia que les taques formen part de la vida.

Jordi Badia ha dit...

@girifràs
sí, em sembla que és de la mateixa agència, jo també l'he sentit. És exactament el mateix que dèiem, no sembla que en aquests moments sigui el missatge més oportú. Ja entenc que les agències han de fer campanya per a l'estiu, però vull pensar que hi ha maneres més intel·ligents i respectuoses de fer-ho.