dissabte, 13 de juny del 2009

Els pagesos s’estimen la terra, sí

Un lector anònim d’aquest bloc va deixar un comentari a l’article Ara que els camps estan torrats en què es preguntava si els pagesos d’aquests verals s’estimen de veritat la terra atès que han deixat fer dos parcs eòlics i un abocador de residus industrials. Jo em penso que aquest lector anònim, al qual agraeixo que llegeixi el bloc i hi deixi comentaris, és de Sant Martí Sesgueioles; i si no ho és, tant se val. Fa unes quantes setmanes ja vaig parlar de la polèmica que hi tenim. Els veïns de Sant Martí temen que en aquest abocador no s’hi aboqui el que pertoca, que per la normativa que compleix no ha de ser res tòxic, i que els contaminin les aigües. Jo això ja ho comprenc. El que vull dir és que ni l’abocador ni els parcs eòlics tenen res a veure amb l’estimació que els pagesos puguin sentir per la terra, que sí que la senten. En el cas dels parcs eòlics és claríssim. El govern ha fet un pla de desenvolupament de l’energia eòlica i ha previst instal·lar els parcs que calen en els llocs en què, òbviament, hi fa prou vent. I als plans que hi entre la Guàrdia Pilosa, l’Astor, Pujalt i Conill n’hi fa molt. Teníem tots els números perquè ens en caiguessin un parell. A partir d’aquí, una altra cosa és que els pagesos s’hagin espavilat més o menys per a tenir com més molins millor als seus trossos perquè així podran guanyar els diners que no fan plantant-t’hi blat, ordi, colza o el cultiu de torn més subvencionat. I pel que fa l’abocador, tampoc cap pagès va demanar que els rebentessin els trossos per a buscar-hi urani i que després se n’anessin deixant un esvoranc enorme que és un atemptat ecològic i un perill físic evident, al marge del perjudici econòmic a què han estat sotmesos els propietaris del terreny. Per cert, que fa uns dies es va saber que un pagès, de Sant Martí Sesgueioles precisament, havia aprofitat per fer uns abocaments de despulles de conills al voltant de l’abocador pensant-se que tothom culparia els residus industrials de la pudor que desprenien. A mi em sembla que les coses són senzilles però que som les persones les que les anem complicant.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El govern disposa, però si el municipi i els propietaris en qüestió, no volen les instal.lacions, no les fan.
I et felicito, escrius molt bé.

jaume el noi ha dit...

Estic d'acord amb l'Anònim amb el fet de que escrius molt bé.
La primera part del post, però em mou a fer alguns comentaris, si més no a fer-me algunes preguntes de sentit comú.
Allà van:
Quin municipi de Catalunya estaria disposat a pronunciar-se en contra de l'energia eòlica?
Quin altre estaria disposat a negar l'existència d'abocadors de residus?
Voler o no voler unes determinades instal·lacions passa, també, per un compromís amb la pròpia terra, el benefici de les quals en gaudiran, d'una manera o altra, ciutadans anònims com el firmant del post.
Els ciutadans de Flix, per exemple(segurament preferirien tenir un parc eòlic), mereixen tota la meva gratitud, per suportar unes instal·lacions de les quals em beneficio constantment. I en aquelles èpoques, les decisions municipals contaven ben poc, sobretot si eren municipis catalans els que apostaven per altre tipus d'energies renovables.