El fitxatge de Kaka

Que el flamant president del Reial Madrid, Florentino Pérez, irrompria al mercat gastant-se el que no té, era de calaix. El seu pas pel futbol, en la primera època de president, és recordada més que pels títols o el bon joc de l’equip blanc, pels diners que es va gastar comprant-se tots els cromos de la col·lecció que va poder al preu que li van fer pagar. Ara havia de fer el mateix, és clar, perquè sinó ja no seria el Florentino que tothom esperava. Ha començat pel brasiler Kaka, del Milan, per qui ha pagat 67 milions d’euros. Una bestiesa en qualsevol època i una obscenitat en aquests moments de crisi i penúries econòmiques per a moltes persones. Però el món del futbol segueix dins d’una bombolla que, més d’hora que tard, acabarà esclatant, i ja en sentirem a parlar. Ara, a diferència de la seva primera època, es veu que aquesta vegada amb un cromo sol no en tindrà prou i que el gust i les ganes els pagarà per més d’un jugador. Com que ja l’han vist a venir, el Bayern de Munic li ha demanats 100 milions per Ribéry. La primera conseqüència del fitxatge de Kaka és aquesta: el mercat s’ha inflacionat de cop, i encara queda per actuar-hi el propietari del Chelsea, Roman Abramóvitx, que aviat deurà moure fitxa. Sembla que tots aquests moviments han provocat una certa angoixa en l’entorn culer, si s’ha de fer cas als aficionats que truquen a les ràdios i envien missatges als diferents mitjans de comunicació. Em penso que aquesta sensació també l’agreuja el fet de veure tants noms de suposats fitxatges pel Barça cada dia als mitjans i que no se’n concreti cap. Però, si fa no fa, cada estiu passa tres quarts del mateix. Com que ja ha passat un any, de les sensacions tingudes, ja no ens en recordem. A mi em semblen dues coses: la primera, que un equip de futbol no és un àlbum de cromos; i la segona, que per anar bé en aquesta vida, cal fixar-se uns criteris d’actuació i seguir-los i no fixar-se tant en el que fan els altres perquè, al capdavall, cadascú se sent del seu mal.