dilluns, 29 de juny del 2009

El rei de l’estret

En Pere Estatuet és un amic que dissabte va aconseguir una d’aquelles proeses que moltes persones consideren que no serveixen absolutament per a res i que requereixen desprendre una quantitat d’energia humana extraordinària. Va creuar per vuitena vegada l’Estret de Gibraltar i és el nedador que ho ha fet més vegades; fins fa un parell d’estius, hi havia un indi, em penso, que li anava a l’encalç, però ara ja li ha agafat unes quantes travessies d’avantatge. En Pere ho va fer en 3:41, un temps que no és el rècord de la prova però sí que és el seu rècord personal. En Pere s’havia preparat per a creuar l’estret dues vegades, anada i tornada, però com que la temperatura de l’aigua era molt freda (17 graus) i ell neda sense neoprè, va haver de desistir. A més ell no ha d’enganyar a cap espònsor, perquè s’ho paga tot ell i les ajudes que rep i agraeix són simbòliques, ni tenia un munt de periodistes pendents de la seva heroïcitat, i honest com és, ho va deixar a mig camí, pel risc d’hipotèrmia, i es va apuntar una travessia més al seu currículum, la que fa vuit. Ara deu fer uns deu anys que fa natació de llarga distància. S’hi va posar el 1999, després que una lesió al genoll el 1997 l’obligués a deixar els altres esports que feia i tancar-se a la piscina per a recuperar-se. Ja no n’ha sortit. La natació és la seva passió i l’estret de Gibraltar una dèria que diu que no l’abandonarà mentre tingui forces. També és un apassionat del Barça, per cert, del bàsquet i l’handbol sobretot. És probable que tinguin raó aquells que consideren que això que fa el Pere no serveix absolutament per a res i que tant d’esforç és un malbaratament d’energia que més valdria adreçar a qüestions de més profit. Personalment, no hi estic gens d’acord. Perquè penso que tot sovint la felicitat més íntima, aquella que sentim molt en dins nostre i que ens costa tant d’expressar que només els que en són més propers són capaços de copsar, la trobem fent un munt de coses que no serveixen absolutament per a res, vull dir que serveixen per a donar una mica de sentit a la nostra existència.

4 comentaris:

raima09 ha dit...

Els reptes personals ténen valor a nivell de cadascun que els realitzem, perquè invertim un esforç únic, i perquè ningú els pot fer per nosaltres.
Sobretot quan ets jovenet, on valores més i millor les petites coses, els reptes i les fites ténen un regust que ens acompanya per sempre més.
A ben segur que si aquest "Rei de l'estret" tingués la pompa i sobretot el recolzament de grans marques i clubs, l'esforç seria el mateix, la lluita també, però el reconeixement no tindria ni punt de comparació amb l'actual.
El poder dels mediàtics que tot ho aclapara ...........
Felicitacions al "Rei".

Anònim ha dit...

Caldria preguntar-li al rei de l'estret, quan dies a treballat mentre ell es preparava per fer aquesta "proesa". Està molt bé fer aquest esforç, però podria esforçar-se per anar a la feina, que és per això que el paguen.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Toni Garrido ha dit...

El que ha fet el Pere té molt de mèrit, perquè jo si sé el que és entrenar fort (treballis o no).
Convindria més que cadascú es preocupés d'un mateix i deixar als demés que siguin feliços.
Pel comentari que ha fet un "anònim", segur que és algun pobre infeliç que l'únic esport que has fet va ser quan va fer les proves d'accés...
Ànims Pere! I moltes felicitats..