I ja tenim la té ú

Després d’un munt d’anys i un dia –el munt d’anys són els que han calgut per a proposar, dissenyar i aprovar el projecte i per a les obres de construcció, i el dia per a que les autoritats l’inauguressin– ahir al matí, ben d’hora, va entrar en funcionament la nova terminal de l’Aeroport de Barcelona, que n’hi diuen té ú (T – 1). Tot els qui ja s’hi han passejat, sigui per a badar-hi o bé per a anar a buscar un vol, diuen que es tracta d’una obra colossal, magnífica. A l’Aeroport de Barcelona li calia una nova terminal perquè l’augment del trànsit aeri i les noves necessitats de comunicació i les exigències de les companyies aèries l’havien deixat en clara inferioritat. De tots aquests aspectes, durant aquests darrers dies, ja se n’ha parlat a bastament. La nova infraestructura posa l’Aeroport de Barcelona al dia, servirà per a atraure noves companyies i recuperar el terreny perdut, etc. Ara: jo m’he quedat amb dos detalls. El primer ha estat la picabaralla que han tingut els partits per a atribuir-se els mèrits de l’obra. És clar, fent un punt de demagògia se’ls ha de dir que la T – 1 l’hem pagada els ciutadans amb els nostres impostos. És bo de recordar-ho de tant en tant, com ara que han apujat els impostos de la gasolina; suposo que d’aquí a un mes diran que l’economia comença a remuntar perquè la davallada de la inflació s’ha aturat. I el segon detall l’ha donat el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que ha promès que Catalunya tindrà el finançament que li cal i que el tindrà un dia d’aquests, abans que expiri el darrer termini que s’ha fixat per a mitjans de juliol. El detall en què m’he aturat no és la promesa sinó que, immediatament, s’ha preguntat a la gent si es creuen el president espanyol. Que la resposta hagi estat un no rotund ja és el de menys. A mi em sembla que un país en què els ciutadans no es creuen el que els diuen els seus governants, no pot anar bé de cap de les maneres, encara que, com diuen els Manel, facin veure que a la platja xiula el vent.