diumenge, 4 d’abril del 2010

A punt per al Bernabéu (o gairebé)

El FC Barcelona va guanyar anit l’Athletic Club per 4 a 1 al Camp Nou i arribarà al partit de dissabte contra el Reial Madrid al Bernabéu, amb més de mitja Lliga en joc, empatat de punts si els blancs són capaços de guanyar avui a Santander i amb l’equip amb molt bona forma, o gairebé, perquè les baixes per lesió s’acumulen inquietantment.
L’entrenador Josep Guardiola havia dit abans del partit contra els bilbaïns que el partit del Santiago Bernabéu era “el menys important de tota la temporada”. Esclar que es tracta d’un estirabot que no se’l creu ni ell, però s’entén que el deixi anar vint-i-quatre hores abans d’un partit en què no es podia badar. Ara: d’unes temporades ençà, Barça i Madrid han eixamplat molt la diferència envers tots els seus rivals a la Lliga espanyola, només cal fixar-se en els pressupostos dels uns i els altres, que encara que no serveixin per garantir victòries, permeten fitxar els millors jugadors, i aquesta distància enguany queda perfectament il•lustrada amb els 77 punts que avui ja tenen els blaugranes. Dissabte, al Bernabéu, hi haurà mig títol de Lliga en joc. El Barça hi arribarà en una situació molt favorable. Almenys, en quant a la forma dels jugadors que manté sencers. Contra l’Athletic Club, Guardiola va presentar una alineació de circumstàncies, forçada per la lesió d’Ibrahimovic a l’escalfament i pensada per donar descans a uns quants futbolistes de cara als partits de la setmana que ve contra l’Arsenal i el Reial Madrid. I el joc de l’equip no se’n va ressentir. Sense Alves, sancionat, ni Xavi, ni Ibrahimovic, ni Iniesta, etc., el Barça va comptar amb Jeffren i Bojan (dos gols) per derrotar l’Athletic Club, i amb l’incombustible (toquem ferro!) Messi.
Anit, van enfrontar-se dos clubs que tenen una filosofia molt semblant però que es diferencien en el radi d’acció que cadascun d’ells ha decidit: el planter local contra el planter global. El que està fent el Barça enguany té un mèrit extraordinari, perquè ho fa amb una plantilla excessivament curta, i l’any següent d’una temporada excepcional. Amb aquests dos condicionants, els blaugranes no només estan mantenint el nivell, sempre molt complicat, sinó que l’han augmentat en eficàcia –més punts encara– i dimecres, a Londres, van arribar a jugar encara més bé. És el triomf d’un model molt ben definit. Passi el que passi d’aquí a final de temporada, a la Lliga i a la de Campions, el barcelonisme n’ha d’estar orgullós i satisfet.

1 comentari:

Carles ha dit...

Hola Jordi.
Potser el Guardiola diu que el partit del Madrid és el partit menys important(vigila el post, que hi has posat "més"), perquè per aquest partit no fa falta motivar als jugadors, ni als aficionats ni a la premsa, etc. Ja fa molt temps que se'n parla del clàssic, però primer encara hem de resoldre l'eliminatòria contra l'Arsenal. I sense poder comptar amb Puyol, ni Piqué, ni Iniesta, ni Ibra,...