dimarts, 6 d’abril del 2010

Márquez? Bojan? Henry? Messi!

Tots els debats i les pors prèvies sobre si havia de jugar Bojan o Henry de davanter centre, o de si l’estat de forma de Márquez feia aconsellable alinear-lo a ell o bé recuperar l’invent de posar-hi Touré, amb Milito, per suplir les baixes dels dos centrals titulars Puyol i Piqué, tots aquests debats i pors, dic, han quedat aviat en no res perquè l’equip ha fet un partit extraordinari i, sobretot, per damunt de tot, ha sobresortit Messi amb una altra actuació excepcional rubricada amb un pòquer de gols, els primers tres en vint minuts a la primera part i que en un obrir i tancar d’ulls ha servit per neutralitzar el gol inicial dels anglesos i per esvair qualsevol esperança que tinguessin de superar els blaugranes. El FC Barcelona ha guanyat l’Arsenal per 4 a 1 (6 a 3 en el global de l’eliminatòria) i s’enfrontarà d’aquí a quinze dies l’Inter de Milà, en les semifinals de la Lliga de Campions.
Aquest resultat, els dos partits de fet, és un cop d’autoritat molt sonor, que no ha de passar desapercebut per a cap dels pròxims rivals del Barça i, especialment, l’ha d’haver valorat el Reial Madrid, amb qui dissabte, al Santiago Bernabéu, els blaugranes es jugaran, o gairebé, el títol de la Lliga espanyola. A més a més, aquest resultat, i el joc amb què el Barça l’ha assolit, l’ha superioritat que ha ensenyat davant d’un equip molt bo, en un partit dels de debò, demostra que el cos tècnic ha tornat a planificar de manera excel•lent la temporada i ha aconseguit que l’equip, malgrat les lesions, les sancions i tots els entrebancs que té, exagerats perquè la plantilla és massa curta, arribi en el moment decisiu del campionat en plenitud de forma, en un moment òptim físicament i mentalment.
I Messi per damunt de tots ells, que ha tingut una actuació colossal. Com quan fa uns anys, de menut, anava cremant etapes a una velocitat endimoniada, saltant-se les categories de dues en dues, ara ho segueix fent, aixecant cada temporada una mica més el seu sostre que avui, en els seus vint-i-dos anys, ningú pot arribar a establir. Aquesta nit ha fet quatre gols, tots els de l’equip, i s’ha convertit en el primer futbolista de la història que marca quatre gols en un partit de quarts de final de la Copa d’Europa. I ja porta 39 gols aquesta temporada, una xifra que el du pel camí de la Bota d’Or, l’any següent d’haver obtingut la Pilota d’Or.
El Barça disputarà per tercer any consecutiu les semifinals de la Lliga de Campions i aquesta és una fita que s’ha de valorar també en la seva justa mesura perquè significa que l’equip està adquirint una maduresa que sempre havíem trobat a faltar i que sempre havíem subratllat dels equips que sempre hem considerat com els més grans.

4 comentaris:

El Crostó ha dit...

Ahir Marquez va tancar unes quantes boques.

Jordi ha dit...

Tot i que ja saps que jo creia que ahir era el dia per que en Bojan es reivindiqués, un cop més haurem d'esperar per que aquest xicot doni el pas endavant que crec que ja necessita. Però bé, és jove i segur que ho podrà fer un dia o altre.

Ara bé, mentres hi hagi l'altre "jove" al nostre equip, em sembla que no haurem de patir gaire si el 9 de torn no té el dia...

Jordi Badia ha dit...

@ El Crostó
Va jugar molt concentrat i va treure la pilota bé, com sempre. No es va complicar gaire la vida. Jo crec que hi va ajudar, primer, les crítiques i les pors que hi havia i que el deurien moure a estar concentrat i procurar no fallar. I, segon, que tot l'equip va pressionar molt quan perdia la pilota.

Jordi Badia ha dit...

@ Jordi Soler
El problema de Bojan és la pressió a que ell mateix es sotmet. Aquest nano ho té tot per ser un dels millors golejadors de la història del club, perquè ho ha estat a les categories inferiors, sempre jugant un graó per sobre de la seva edat, i fent gols decisius, dels que valen campionats. Però cal molta paciència i no enfocar-lo constantment, cosa molt difícil al Barça. Hi ha futbolistes que la pressió els mtiva, com Messi o Valdés, i a d'altres que els tenalla. Em sembla que a Bojan li passa una mica això. Recordeu episodis com el de ser el futbolista més jove a marcar a Europa, que el va bloquejar absolutament.
Vaig dir que dissabte havia jugat molt bé perquè no havia sabut que sortia de titular fins 5 minuts abans. No era un estirabot. De veritat que no.