dissabte, 12 de setembre del 2009

Victòria d’esma

L’esma és aquella aptesa que tenim per a fer de manera instintiva, maquinalment, una qualsevol cosa. D’esma fem aquells actes quotidians i rutinaris que hem après a còpia de repetir-los centenars o milers de vegades. Veient el partit del FC Barcelona al camp del Getafe, d’un ensopiment aclaparador la primera part i gairebé tota la segona, vaig tenir aquesta sensació, que els jugadors blaugrana han rutinitzat la victòria i que partits com aquest, inoportuns i enutjosos, contra un rival de nivell i incòmode, en un camp petit, a una hora agradable però insòlita, han après a resoldre’ls al seu favor amb ofici i professionalitat, sense emoció, d’esma, vet aquí.
El Barça ha guanyat el segon partit de la Lliga espanyola per 0 a 2 al camp del Getafe amb gols d’Ibrahimovic i Messi, tots dos gols a la segona part, i manté la velocitat de creuer que va agafar la temporada passada i que el va convertir en un equip imbatible. El partit, la manera com s’ha desenvolupat, m’ha generat una segona reflexió, encara que de fet no és cap novetat: en aquesta plantilla no hi ha jugadors imprescindibles, és clar, però n’hi ha uns quants que són insubstituïbles. El Barça va aparèixer amb Pedro i Jeffren a l’onze inicial, mentre Iniesta, Messi i Henry es quedaven a la banqueta. També s’hi estava Alves, però el lloc d’aquest l’ocupava Puyol. La decisió del tècnic Josep Guardiola va ser arriscada, però es comprèn. Tret d’Iniesta, que surt d’una lesió delicada, aquests jugadors s’han passat deu dies amb les seves seleccions i el partit contra el Getafe és el primer d’una tacada de set partits en tres setmanes. Cal concentrar molt bé els esforços, doncs. Ara: de la manera com va anar el partit, el risc és evident i excessiu; a la primera part, el Getafe va fer dos pals i el Barça no va ni xutar gairebé, mentre que a la segona, a partir de l’entrada de Messi i Iniesta, l’ensopiment va ser favorable als blaugrana, almenys. Aquests jugadors i uns quants més són insubstituïbles i en el mercat n’hi ha un o cap com ells, però a la plantilla hi hauria d’haver algú que els pogués substituir.

2 comentaris:

japt ha dit...

....preguntes al vent....la plantilla es curta,cert, i vulguer que la gent que surti en lloc de xavi,iniesta,messi, etc...siguin de la qualitat d'ells es impensable, ..jo crec amb les rotacions ,crec amb les tres sustitucions cada partit,... i dire mes amb el ritme de partits d'avui dia tindriem que puguer fer minim cinc sustitucions o mes,i puguer entrar i sortir els jugadors mes d'un cop al cap, ...d'acord no cal aturar el partit per fer el cambi ,o sino qu' el partit nomes s'atures un cop a la primera i un a la segona per equip i a la mitga part autorizar dos o tres sustitucions, fer menys aturades qu'ara pro donar mes diamisme al partit i qu' el 4 arbit foti quelcom mes qu'ara i crec qu'aixo afovoria a tots els equips ,a la gent del planter,als espectadors etc.. , el partits serien mes dinamics, jordi badia m'agradaria qu'un dia comentecis aixo amb la teva manera de veure,viure i coneixe el futbol ..salutacions

Carles ha dit...

El problema és que els Messi, Iniesta, Alves, Ibrahimovic i tota la resta de grans figures de l'equip blaugrana se'ls farà descansar -si no hi ha lesions greus pel mig- com a molt 8 o 10 partits en tota la temporada.
Jugadors que no siguin autèntics cracks però que puguin tenir un cert nivell Barça no sé fins a quin punt voldrien formar part d'aquest equip sabent positivament que jugaran tan poc.
Hleb i Gudjhonsen, jugadors que formarien part de la famosa i necessaria "classe mitjana" en equips de futbol, són un clar exponent de que és dificil per a un professional estar motivat al cent per cent sabent que només comptes per donar descans als bons.