Previsible i comprensible

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, i els vicepresidents Jaume Ferrer i Rafael Yuste han parlat aquest cap de setmana de l’afer d’espionatge ordenat pel director general corporatiu, Joan Oliver. I, poc o molt, han dit el que ens podíem esperar. En general, han dit que d’aquesta qüestió ja en van parlar l’abril entre ells, quan se’n van assabentar, -ho van tractar “amb contundència”, ha precisat Ferrer-, i, en particular, el president hi ha afegit que es tracta d’una persecució contra la seva persona, per la seva manera de pensar i fer, que respon a interessos electorals, etc. És una reacció que jo comprenc enterament i amb la qual ja comptava perquè entenc que no els quedava cap altra sortida; vull dir, a partir dels seus paràmetres d’actuació i per les seves intencions de futur. A més a més, em penso que Oliver està convençut que la maniobra li ha sortit rodona perquè ha deixat molt tocades les aspiracions successòries de Ferrer, que és el directiu darrera el qual s’aglutinen els membres de la Junta Directiva que s’oposen a la voluntat de Laporta perquè sigui Xavier Sala Martín qui encapçali la candidatura oficial. Durant aquests dies s’ha preguntat d’una manera reiterada per què els quatre vicepresidents afectats per l’espionatge a què van estar sotmesos el van entomar sense dir res llavors i per què no van plegar en el seu moment, o ara que s’ha sabut públicament. És clar, ho haurien de respondre ells. No obstant, a mi em sembla veure-hi una explicació molt senzilla i comprensible. Aquests directius tenen intenció de presentar-se a les pròximes eleccions. I, és clar, si algun actiu de valor tenen, al marge de la seva vàlua professional i personal, la seva experiència i capacitats, etc., és que mentre mantinguin la seva condició de directius s’estalviaran d’haver de presentar un aval, circumstància que perdrien si decidissin plegar. Per això he començat dient que les reaccions d’aquest cap de setmana del president i els vicepresidents que han parlat sobre l’afer de l’espionatge m’han semblat previsibles i comprensibles.