dimarts, 29 de setembre del 2009

Per què Cruyff?

La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha ofert el càrrec de seleccionador nacional a Johan Cruyff. L’entrenador holandès encara no ha respost, per bé que les darreres hores des de diversos mitjans s’afirma que acceptarà la proposta. (Ara: també és possible que aquestes informacions siguin només un globus sonda per a copsar l’opinió pública, perquè és una evidència que Cruyff és una figura que genera prou controvèrsia com perquè ell i el seu entorn i la federació puguin haver volgut testar quina acceptació tindrà el seu nomenament.) En tot cas, és indubtablement un fitxatge que si es produeix donarà a la selecció catalana una projecció que ara no té i que la pot ajudar en el seu camí per al reconeixement internacional. Cruyff va ser un jugador extraordinari i un entrenador excepcional. La línia encetada per ell a la banqueta del FC Barcelona a finals dels anys vuitanta encara és perceptible i és indubtable que aquestes dues dècades transcorregudes des de llavors han estat les de més èxit del club. El tècnic holandès porta molts anys allunyat de les banquetes, però no hi fa res. Perquè tampoc es tracta d’un càrrec amb una exigència esportiva excessiva; lamentablement, Catalunya no deixa de tenir una selecció ocasional, d’un cop l’any, una mica de costellada. De fet, la raó del fitxatge de Cruyff no s’ha de buscar en l’aspecte tècnic, doncs es tracta d’una operació de màrqueting per a donar una empenta al reconeixement oficial de la selecció catalana de futbol, que bona falta li fa. No obstant, em sembla que no és d’operacions de màrqueting del que es dolen les seleccions catalanes, per bé que qualsevol ajuda addicional li anirà bé. El fitxatge de Cruyff pot ser un encert, però mentre la qüestió de l’oficialitat de les seleccions no es plantegi seriosament des de l’àmbit polític, que és des de l’únic camp en què es pot resoldre, qualsevol iniciativa que es prengui només servirà per fer més gran la frustració. I fins ara no m’ha semblat percebre en el govern cap intenció de donar a les seleccions la prioritat que requereix.

8 comentaris:

Olga ha dit...

Bon dia Jordi,

Referent al tema del Johan Cruyff, he escoltat en algunes tertúlies que no els hi agradaria que fos l’entrenador de la selecció catalana pel sol fet de “no ser català” i de no parlar el català ni tant sols esforçar-s’hi.

Creus tu que ha de ser un requisit imprescindible per poder ser l’entrenador de la selecció catalana? Si no fos en Johan vols dir que els hi importaria tant?

Salutacions!

Carles ha dit...

Des d'un punt de vista mediàtic no en tinc cap dubte que el fitxatge del Sr. Cruyff com a seleccionador nacional català és un autèntic encert.
Tampoc m'importa massa el fet de que no parli català, com ja s'ha començat a criticar. Això ho hauriem de veure amb més normalitat, hi ha un munt de països que han contractat seleccionadors foranis que de ben segur no parlen l'idioma autòcton i no passa absolutament res.
Ara bé, com que malauradament aquesta mesura tampoc servirà per a res, la Federació catalana es podria estalviar la "pasta" que li donarà al Sr. Cruyff -total per seleccionar un cop a l'any als 4 jugadors que quedin sense compromisos internacionals amb Espanya- i donar-li el càrrec a un entrenador català titulat que segur que farà la feina orgullós, i per una cistella de Nadal. I els diners pel futbol base.

Jordi Badia ha dit...

@Olga
Jo crec que amb els anys que porta a Catalunya, Johan Cruyff hauria de parlar el català perfectament; però també el castellà, i no és el cas tampoc. No sembla que sigui una persona especialment preocupada per les llengües, per parlar-les amb correcció em refereixo, sinó que les té com a instrument per a entendre's.
A mi m'agradaria que l'idioma de la selecció catalana fos el català, però no estic segur que sigui aquest el cas. El FC Barcelona ha aprovat recentment que el català tingui caràcter oficial al club, i està molt bé, però el català encara és lluny de ser l'idioma més parlat al club i l'idioma de treball de l'esport de base i el professional. A mi aquestes qüestions em preocupen molt més i crec que és on s'hauria de fer incidència i no quedar-nos en la política i els gestos de cara al públic, el client i els votants. Si resolguéssim el problema de l'ús del català des de la base, no caldria fer requisits perquè càrrecs com el que ara s'ofereix a Cruyff parlessin en català.

Eduard Padró ha dit...

Com és possible que en Messi o l'Iniesta (entre altres exemples), que han crescut a les escoles de La Masía, no el parlin? Aixó sí que és greu, però qué hi farem? Són tant bons que els disculpo el que faci falta! Hehe! SALUT

Pere ha dit...

@ Jordi

Com saps, ara fa uns mesos a la Federació Catalana va entrar una nova directiva, amb alguns membres destacats. D'entre ells hi trobem a Xavi Torres (periodista de Tv3 ¿la nostra? ) gran admirador de l'ex-entrenador holandès a qui ell anomena "nostre senyor" cada 2 per 3 a les tertúlies.

Per tant, no m'extranya gens aquesta notícia. De fet, estava cantat.

1 abraçada.

Jordi Badia ha dit...

@Eduard Padró
Tens tota la raó. Fa temps vaig publicar un article a l'Avui en què parlava d'aquesta contradicció. Per si t'interessés, va publicar-se el 23 de desembre del 2008. Suposo que a l'hemeroteca és fàcil de trobar.
Per cert, que el mes passat vaig publicar el darrer article a l'Avui.

Unknown ha dit...

El problema no és que no parla català. És que ho menysprea: http://www.timtranslates.com/blog/?s=cruyff

La situació de Cruyff no té res a veure amb la d'entrenadors com Capello. Capello no parlava anglès quan el van fitxar com a entrenador, però tampoc havia viscut mai a un país de parla anglesa, per tant, no tenia perquè parlar-lo. Ara, després de poc més d'un any, fa totes les entrevistes en anglès. Quants anys porta Cruyff a Catalunya? (Molt més que jo!)

Anònim ha dit...

No m'agrada gens la idea de Cruyff a la selecció catalana, no en té prou de ser el guru del Barça? Si ho accepta serà per interessos, quins? En tens alguna idea Jordi?