dissabte, 26 de setembre del 2009

Mala peça al teler

En el FC Barcelona es tendeix a la hipèrbole d’una manera natural i fluïda, essencial. L’episodi de l’espionatge de quatre vicepresidents ordenat pel director general corporatiu, Joan Oliver, sense encomanar-se al president, segons les seves paraules, és la darrera versió d’aquest tret distintiu. Sens dubte, el cas és d’una gravetat extrema. I en qualsevol institució, Oliver hagués estat cessat de manera fulminant i immediata. Perquè jugar als espies comporta, si mai ets descobert, haver de pagar amb la destitució el preu de salvar la darrera baula de la cadena jeràrquica. Però fa mig any, quan aquest cas va esclatar internament i van començar a saber-se’n detalls en cercles reduïts, el president Joan Laporta, els vicepresidents i Joan Oliver van decidir deixar-ho córrer i fer veure que no havia passat res. Tanmateix, el que havia passat era molt greu i al final ha acabat sortint perquè els afectats, amb interès d’embolicar la troca o d’estripar les cartes, o amb la intenció que sigui, fins i tot si ha estat d’una manera inconscient, no han pogut estar-se de parlar-ne una vegada i una altra fins que ja hi ha hagut massa persones que ho han sabut i ha acabat publicat. Les coses solen produir-se d’una forma comprensible. Ara és molt tard i cada dia ho serà més, però qualsevol sortida és dolenta. Mala peça al teler. L’estratègia de defensa era la previsible i, probablement, l’única possible si no es consentia a acceptar la destitució d’Oliver. Es tracta d’embolicar-se amb la bandera del catalanisme per a denunciar l’assetjament a què se sotmet Laporta per les seves idees independentistes i per la por que fa a socialistes i convergents la seva irrupció a la política catalana. Aquesta estratègia també du aparellada la banalització de la investigació manada per Oliver. La contradicció apareix quan, gairebé a la vegada, els periodistes ens indignem en descobrir que Presidència del govern va encarregar un informe per a conèixer la imatge que d’ell en tenen els articulistes i periodistes que a diari parlen de política. I són insòlits els escarafalls en advertir el poder de la informació. Per això és tan greu aquest cas, perquè, per damunt de tot, és un error irreparable.

4 comentaris:

Olga ha dit...

Jordi, no creus, tal i com avui ha declarat en Joan Laporta, que aquest afer ha estat destapat per desestabilitzar al club, i actuar en contra del president ja que és un any d’eleccions?

Jo opino que això és política pura i dura i van a jugar fort en un any d’eleccions.

Jordi Badia ha dit...

@Olga
En aquest cas, com en molts d'altres, s'ha de mirar d'analitzar les coses per separat perquè si es barregen es fa molt difícil treure'n l'entrellat.
Per què ha sortit ara? Dilluns, un vicepresident va confirmar en una trobada amb periodistes el cas; més o menys se sabia, però una confirmació d'aquesta rotunditat, davant d'un auditori nombrós, no s'havia produït. Era una trobada off the record, però El Periódico, que afirma que feia mesos que ho seguia, va decidir donar-ho. A partir d'aquí, es pot pensar el que es vulgui. Jo no ho sé. Que al Laporta hi ha molta gent que li vol mal, sigui per les seves idees, pels seus èxits, pel seu comportament, etc., és veritat, ja ho sabem; els qui li volen mal usaran tots els seus errors per magnificar-los i criticar-los.
La següent qüestió és el cas en si, la investigació a quatre vicepresidents, que a mi em sembla fora de lloc i censurable del tot. Un error que afavoreix els seus crítics. Vaja, ja mi he pronunciat molt, em sembla.

Eduard Padró ha dit...

Sembla que no ens enrecordem que a la Sala de Juntes del Barça, on es prenen decisions, "algú" hi va deixar micròfons a per tot, només entrar en Laporta i els seus. Qui hi havia darrera? Qui espiava, no a quatre, sinó a tots els directius? Tot va quedar tapat i ningú es va escandalitzar tant com ara. Com sempre, depén de qui faci les coses perque es magnifiquin, més o menys. Els que s'han d'emprenyar o no, emprendre mesures o no, són els directius vigilats, o espiats (com es vulgui dir). Quí espiava al directiu que va provocar que es posés en marxa el discutit dispositiu? Sembla que hi ha una ma negra desde fa temps, però no és a la l'actual junta.. almenys aquests surten a la llum i diuen: "mira, et semblarà bé o malament, però he sigut jo". Repeteixo, quí va posar micros a la primera junta? Quí espiava al directiu Franqueses? Qüestions que em semblen més interessants que si despatxem a aquest director o no... SALUT!!

Jordi Badia ha dit...

@Eduard Padró
Va anar així, segons la versió que tinc de fa temps i que aquests dies m'han ratificat: Franquesa s'adona que l'espien. Ho fa investigar i li diuen que qui l'espia és el Barça. Llavors, el seu amic Xavier Martorell li ho confessa i li diu que ha estat l'Oliver qui li ho ha manat i que també investiguen els altres vicepresidents. Franquesa els ho diu, tots quatre van a veure Oliver al seu despatx, i es munta un sidral fenomenal. En parlen amb el president, que diu que no en sabia res, i decideixen tapar-ho perquè l'equip s'ho està jugant tot. Els directius es van emprenyar molt i continuen molt emprenyats, d'una manera irreconciliable. Per què no pleguen, doncs? Ho hauran de respondre ells algun dia.
Sobre l'afer dels micròfons del 2003 i d'altres episodis que hi ha hagut, com el robatori de l'ordnador del president i la base de dades de socis. Són tan indignants com aquest, però els falta conèixer l'element clau: saber qui n'és l'autor. En aquest cas se sap i la indignació pot ser completa, concreta i té algú a qui adreçar-se. I, a més a més, resulta ser un cas d'autoespionatge.